Després del pompós i oportú anunci del sí de Joan Garcia, el porter estrella de l’Espanyol, que va servir en bona part per minimitzar l’impacte d’una informació del The Times avançant que la UEFA castigaria el Barça de Joan Laporta per l’incompliment reiterat i sistemàtic de les normes de control econòmic en les últimes tres temporades, l’actualitat sobre el serial de la porteria durarà encara uns dies. Fins que l’operació de compra d’un nou porter es pugui tancar de l’única manera possible, pagant-li a l’Espanyol la clàusula de la seva llibertat, de 25 milions, i inscrivint el nou fitxatge sobre la base de suficient fair play financer davant LaLiga.
Per aquest motiu, perquè ara cal posar de veritat els diners sobre la taula, l’anunci definitiu haurà d’esperar uns quants dies. Potser fins que comenci el mes de juliol, si es compleixen les previsions i els càlculs de la junta de Laporta, que el dijous de la setmana passada va saber, per boca del seu president que, fins i tot amb el vistiplau de l’auditor, Crowe, sobre 100 milions d’ingressos per la venda dels seients VIP, el Barça no podrà recuperar l’estatus de club operatiu en la regla 1:1, que no és altra cosa que la necessitat de fabricar fair play financer per poder reforçar-se.
Segons els seus periodistes de cambra i l’entorn digital laportista, el club necessitarà, a més de la totalitat dels 100 milions de Ruslan Birladeanu i de l’altre inversor de Qatar per estar en la regla de l’1:1, almenys 50 milions més perquè, a partir d’aquell moment, el benefici de determinades operacions redundi en el marge salarial suficient, que no és tant, per encaixar el fitxatge de Joan Garcia, uns 5 milions de l’amortització de la clàusula de fitxatge i el seu salari brut, d’uns 6 milions.
El motiu és que, com sempre, Laporta encara va sempre per darrere de les seves possibilitats reals de mercat. Quan LaLiga li va donar per bona, en primera instància, una auditoria manipulada amb data del 31 de desembre del 2024 amb la finalitat inicial d’inscriure Dani Olmo i Pau Víctor, va resultar que aquella primera temptativa d’injectar 100 milions nets al fair play financer van empènyer compulsivament Laporta a fitxar Rashford, davanter del Manchester United. Abans que a actualitzar els assumptes pendents, com les ampliacions de Pedri, Gavi, Araujo i altres futbolistes de la casa, a més de fer front al fitxatge de Hansi Flick, que Laporta va poder afrontar tot i estar excedit perquè la norma preveu la possibilitat d’un canvi d’entrenador dins d’una mateixa temporada a canvi de recuperar aquell marge salarial extra en la següent, fitxatge al qual ara se sumarà la seva renovació a la vista dels èxits d’aquesta temporada.
De cara al dia 1 de juliol, Laporta també ha d’incloure la millora de contracte, superlativa i molt per sobre dels paràmetres previstos inicialment, de Lamine Yamal, com també la de Raphinha, mentre encara és pendent la de Balde, un altre jugador de Jorge Mendes que ha sabut esperar el seu moment pacientment. I estan en marxa converses amb Frenkie de Jong i Eric Garcia per una substancial pujada de les seves condicions, o almenys això és el que creuen tots dos jugadors revalorats amb l’arribada i el sistema de Hansi Flick.
Hansi Flick, a més, ha demanat -i li han estat promesos- reforços a la banda esquerra com el de Luis Díaz, del Liverpool, que no serà ni fàcil ni barat, a més d’un parell de jugadors estratègics, a banda d’un porter com Joan Garcia.
No surten els comptes de cap manera. Amb aquest panorama només serà possible assolir l’1:1 a partir del juliol amb operacions de venda, algunes ja previstes, com les d’Àlex Valle, jugador del planter, al Como de Cesc per 6 milions, i el pessic més que probable pel traspàs del central Jean-Clair Todibo del Niça al West Ham, valorat en 8 milions. Tots dos jugadors herència de la Masia de Josep Maria Bartomeu que a Laporta li continua donant la vida com l’únic i gran patrimoni del Barça actual, arrossegat a la ruïna per la poca traça i la negligència presidencials.
I, tot i això, sembla que no serà suficient. Laporta compta que es materialitzi el benefici de la transacció d’Ansu Fati al Mònaco, la de Lenglet a l’Atlético de Madrid i, sobretot, la marxa de Ter Stegen sobre el qual s’ha aplicat, sense la menor sensibilitat ni tacte, un mòbing implacable amb l’arribada de Joan Garcia en un escenari de competència que, se sap per endavant, li ha provocat un enorme disgust al porter alemany, ara titular de la seva selecció. Si no és possible obtenir el guany d’un traspàs, Laporta confia a facilitar la seva fuga voluntària a canvi de la renúncia del volum del seu contracte, que sí que proporcionaria la doble cabuda de Joan Garcia, laboral des del punt de vista del marge salarial i esportiva, mantenint al veterà Szczęsny com a segon porter, donant també per segura la marxa d’Iñaki Peña.
Càlculs i suposicions que s’han de materialitzar al llarg de les pròximes setmanes, comptant que el Mònaco pagui quatre vegades el que val avui Ansu Fati i es faci càrrec d’una fitxa també molt per sobre del seu rendiment i prestacions actuals. Caldrà veure-ho.
També que Ter Stegen, amb un Mundial a la vista on vol ser titular, decideixi perdonar-li al Barça tot el contracte i que amb la seva renúncia s’autofinanci el seu propi relleu a la porteria, sens dubte un desenllaç tan idíl·lic per Laporta com raonablement difícil, perquè Ter Stegen té també tot el dret a acceptar el desafiament de continuar i del fet que sigui Hansi Flick qui li tanqui la porta del Mundial amb una suplència que, sens dubte, seria controvertida i complexa de sostenir al vestidor la pròxima temporada. De moment, l’única realitat és que Ter Stegen està sobiranament enfadat.
Pel que fa a Lenglet, sembla fàcil suposar que, com és habitual, l’Atlético de Madrid se’l quedarà en les condicions més avantatjoses, ja que al Barça no li convé recuperar-lo.
Un cop més, Laporta es fica en problemes derivats de la necessitat urgent de fair play financer que l’obligaran a negociar en tots els casos en inferioritat de condicions i angoixat per un calendari que juga en la seva contra. Cap novetat en el marc d’una gestió que, cada estiu, acaba sent un drama i amb avals d’última hora per poder inscriure futbolistes. Caldrà veure com s’ho pren Hansi Flick quan arribi el moment de tornar a començar si Laporta no ha estat capaç de fer els deures.
