La realitat del paranoic univers laportista no deixa de produir curioses i paradoxals situacions, començant perquè com més obstinació i desesperació posa el president a fitxar a tots els cracks es posen a tir, més i millor respon l’equip de HansiFlick, farcit de gent de la casa, que ja acumula tres victòries a la Lliga i el lideratge a base de lluita, esforç físic, caràcter i fins i tot amb una certa semblança a l’ADN Barça a l’hora de desplegar un sistema de joc menys sofisticat en l’elaboració, encara que certament efectiu.
Les expectatives i els grans progressos d’aquesta arrencada de campionat no poden tapar, en qualsevol cas, el grotesc i delirant camí pel qual s’ha aconseguit, només parcialment, la composició de la plantilla sota la directa i més que discutible direcció del duo Laporta–Deco, responsable del vergonyós protagonisme blaugrana en aquest mercat d’estiu que apura les seves últimes hores amb aquest mateix tarannà malabar de la improvisació i d’absoluta incapacitat per a dotar al FC Barcelona d’una estructura financera seriosa i una planificació mínimament coherent.
Tres mesos després que el president Laporta hagués declarat públicament l’estat de caça major per a fitxar a Nico Williams, Dani Olmo i Mikel Merino, un lateral de primer nivell i un mig centre de garanties, el resultat, per desgràcia també mundialment conegut, és que només ha arribat un reforç com el d’Olmo, que es podrà pagar en molts terminis -d’aquí el seu preu final de més de 60 milions, per sobre de la seva millor valoració de mercat de 50 milions fa un any- i que només ha pogut ser inscrit a última hora mitjançant un subterfugi tan legal com manipulat.
Després de dos partits fora de l’onze de Hansi Flick degut a causes exclusivament administratives per falta de marge salarial per a inscriure’l, va caldre recórrer a la possibilitat reglamentària de certificar mèdicament una baixa per més de quatre mesos perquè LaLiga donés llum verda a un jugador substitut pel 80% de la massa salarial del lesionat. Com el futbolista entrant acredita una nòmina i amortització superiors a la del seu company Christensen, el sacrificat, la seva inscripció està limitada al 31 de desembre pròxim i la seva continuïtat i dorsal definitiu per a la resta de la temporada subjectes al fet que Laporta aconsegueixi, almenys, nous ingressos que millorin el seu saldo a LaLiga.
Necessita, en definitiva, aquests ingressos o solucions que la premsa cantava aquest dilluns com les claus de la inscripció de Dani Olmo per les vies de WhiteBIT com a patrocinador disposat a invertir en BarçaStudios, la presentació d’un aval directiu, el nou contracte de Nike i més rebaixa salarial a base de cessions que, finalment, mai van arribar a materialitzar-se. L’única sortida va ser, dies després de diagnosticar-li una tendinopatia en el tendó d’Aquil·les del defensa danès, avaluada inicialment com una baixa d’entre un i dos mesos, enviar a LaLiga un informe clínic argumentant que, pel tipus de molèsties i la naturalesa del tractament decidit, en el seu cas, de descans i descartat el quiròfan, la seva baixa podria excedir els quatre mesos.
La reacció de diversos clubs, entre ells l’Athletic, tan molest amb Laporta que va decidir no acceptar la invitació blaugrana al dinar de directives previ al partit de Montjuïc de la setmana anterior, ha estat la de sol·licitar una investigació a LaLiga per la inscripció d’Íñigo Martínez, també sota la mateixa fórmula aprofitant la lesió de RonaldAraújo i forçada per la paràlisi del fair play blaugrana.
L’aparell mediàtic laportista ha reaccionat com és habitual en aquests casos filtrant que la pluja de milions del nou contracte de Nike està tan prop de produir-se i ser anunciada -probablement entre avui i demà, últim dia de mercat- que el Barça ja ha advertit LaLiga en referència a aquesta possible solució. Una informació que, endebades, diversos mitjans van intentar confirmar a través de fonts solvents de la patronal que dirigeix JavierTebas.
Laporta necessita reforçar almenys dos llocs de l’equip, això és el que li ha demanat l’entrenador, conscient que malgrat la bona arrencada en la Lliga la plantilla és curta en nombre i en qualitat per donar resposta a Europa i fer front a un campionat com la Lliga, que exigeix un mínim fons d’armari per a mantenir-se a dalt, especialment per l’enorme desgast dels internacionals. Amb més motiu després de la greu lesió de MarcBernal a Vallecas. I no pot lligar a cap dels noms que sonen, com Rafael Leao del Milan, que costa 80 milions, o qualsevol altre sense compensar el seu fitxatge amb aquests diners pendents per a equilibrar els seus propis comptes i el saldo morós a ulls de LaLiga que ara com ara li impedeix reforçar-se com voldria.
Els recursos ja han estat pràcticament esgotats. Laporta ja ha fet fora Gündogan, s’ha desfet d’altres jugadors com Marc Guiu, Mika Faye, Vitor Roque i Lenglet i ha burlat el control de LaLiga amb aquestes baixes mèdiques, un pegat provisional, tan poc enginyós com altament sospitós de ser altre mal truc que, d’altra banda, algunes fonts del club no descarten repetir amb Frenkie de Jong, per exemple, perquè no fa falta desinscriure als futbolistes en tractament mèdic per a acollir-se a aquesta possibilitat, com ja s’ha fet amb Araújo i Christensen.
És a dir, més pedaços i més trampes per ocultar el veritable problema de fons que és la descapitalització de la venda de Barça Studios a través de Bridgeburg Invest i la marca Barça Vision.
Perquè Dani Olmo pogués debutar amb el Barça, Laporta no ha estat capaç, una altra vegada, de complir amb cap de les seves promeses, ni tan sols la de poder oferir al seu fitxatge estrella un dorsal definitiu, perquè, mentre no es demostri el contrari, l’interior de Terrassa només té garantit poder jugar amb la samarreta del Barça fins al 31 de desembre, el mateix que Íñigo Martínez. Ara com ara es creuen la paraula del president, el mateix que va fer Gündogan quan va fitxar pel Barça, i Vitor Roque, un altre que va jugar de prestat per acabar expulsat fora de l’òrbita blaugrana.
A la precarietat i a la falsedat permanent, ara s’uneix la provisionalitat com un element més en joc d’aquesta temporada barcelonista sota la voràgine laportista.
