ERC, Junts i CUP aposten clarament per la música en català com a banda de sonora dels actes de campanya. Junts té com a excepció No surrender (Sense rendició), de Bruce Springsteen, que sona al final de cada intervenció del candidat Carles Puigdemont. Els republicans han deixat d’utilitzar la cançó pròpia Som la Catalunya republicana, que només ha sonat en el primer míting. I la campanya de la CUP ha comptat amb l’actuació en directe del grup Fetus a l’acte central de Girona. El PSC tria melodies amb missatges positius i Seguiremos de Macaco acompanya les intervencions de Pedro Sánchez. Els comuns barregen cançons en català i castellà d’estils diversos, i PPC i Vox han elaborat cançons pròpies per al 12-M.
La rutina dels socialistes
El PSC ha establert una rutina musical per a tots els seus actes. L’encarregada de precedir l’entrada dels protagonistes és Que merezca la pena, de la banda espanyola de pop-rock Siloé, que coincideix amb un compte enrere per a l’inici del míting. Tan bon punt el comptador marca el zero, els socialistes punxen It’s time, d’Imagine Dragons, que acompanya el camí de Salvador Illa i els altres participants en l’acte fins a l’escenari.
A més, als mítings que han comptat amb la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha sonat Seguiremos, de Macaco. En el segon acte amb participació de Sánchez, el dissabte a Montmeló, el PSC va escollir la cançó Hungry heart, de Bruce Springsteen, per als instants abans de la seva intervenció. La melodia que ha acompanyat el tancament de tots els actes del PSC aquesta campanya electoral ha estat Things can only get better, de la banda irlandesa D:Ream, un èxit del 1993.
ERC, Junts i la CUP, en català
La candidatura del republicà Pere Aragonès va mantenir només en el primer acte de campanya la cançó feta expressament per a les eleccions municipals del 28-M i que també va utilitzar a les generals del 23-J de 2023. Es tracta de Som Catalunya Republicana, que ja va sonar en les dues campanyes de l’any passat. Un jingle que té versions en diferents estils musicals com ara la rumba catalana, el trap, l’ska, el pop i el folk.
Però l’equip de campanya d’ERC va decidir canviar la cançó a partir del segon dia. A partir d’aleshores sona tot tipus de música en català per amenitzar l’espera. Les cançons estan actualitzades amb les músiques publicades els últims mesos.
El gruix del fil musical de la campanya de Junts és en català, de tots els temps, des de grups veterans com Els Pets fins a d’altres més recents com Figa Flawas, passant per Cesk Freixas, Mishima, Manel o Buhos. Només hi ha una excepció, en anglès: la cançó No surrender (Sense rendició), de Bruce Springsteen, que sona al final de cada intervenció de Carles Puigdemont. El candidat també ha fet pública una llista de Spotify, titulada “El retorn”, amb cançons de Marcel i Júlia, Els Catarres, Adrià Puntí, Mama Dousha, Doctor Prats i Oques Grasses.
La CUP no té una cançó feta ad hoc per la campanya. En tots els actes electorals hi sona la cançó Viure d’Obrint Pas. També és habitual que hi sonin cançons de la Gossa Sorda, Zoo, Jazzwoman i Oques Grasses. A l’acte central de Girona hi va actuar el grup Fetus, que va interpretar la cançó Això no és Espanya.
El tema estrella dels comuns és ‘Soy yo’, de Bomba Estéreo
La llista de reproducció dels comuns inclou estils tan diversos com La primavera trompetera, de Los Delinqüentes; Músic de carrer, de Txarango; Tú me dejaste de querer, de C Tangana; Si tothom calla, de Gertrudis; SloMo, de Chanel; In the Night, d’Oques Grasses, i Tobogan, de Zoo, una cançó que mofa de l’especulació i la bombolla immobiliària i amb què han decidit tancar els actes de Comuns Sumar. També s’ha sentit als actes de campanya Filla del Guinardó, d’Andrea Motis, Miqui Puig i Nacho Vegas, dedicada a l’exalcaldessa Ada Colau, però el tema estrella de la campanya és Soy yo, de Bomba Estéreo, la mateixa artista que van escollir per als mítings de la candidata al Congrés Aina Vidal.
‘Volem una Catalunya de primera’ posa ritme als mítings del PPC
El PPC fa sonar bàsicament la cançó que ha creat el partit per a la campanya del 12-M on la tornada repeteix l’eslògan de la formació: Volem una Catalunya de primera, i demana que “no s’exclogui i s’escolti la nostra veu”. La cançó que ja s’ha convertit en un clàssic dels mítings dels populars, combina el català i el castellà i convida a “alliberar-se” dels ocupes, clama una Catalunya “sense impostos asfixiants” o exigeix “aigua per a tots i prevenir la sequera”. La cançó sona abans de la intervenció de cadascun dels candidats i és la música que també acompanya el vídeo electoral del PPC. Aquests dies, als actes de Fernández també sona l’himne del PP, però amb una versió més reposada.
Vox, amb l’himne de la Legión
Vox ha estrenat aquesta campanya una cançó Catalanes, en defensa propia elaborada amb intel·ligència artificial i d’estil pop. I també utilitza abans i després de les intervencions una altra melodia electoral que es repeteix des del 2015, quan van comprar a l’autor els drets d’una sintonia que havien trobat per internet. Abans de cada acte fan sonar una playlist d’autors que, segons la formació d’extrema dreta, han donat el permís exprés al partit. Es tracta d’evitar problemes com el que van tenir el 2018 amb Coque Malla, que es va queixar per la reproducció d’una cançó seva als mítings i actes. La llista inclou temes d’Andrés Calamaro, Café Quijano, Taburete, alguna marxa militar com El novio de la muerte, himne de la Legión, i Soy español de José Manuel Soto. També, al final de cada acte sona l’himne espanyol.
Ciutadans ha basat la seva campanya en actes modestos i la posada en escena de les compareixences del seu candidat no s’han caracteritzat justament per grans lluïments. Només en comptades ocasions l’equip tècnic del partit ha desplegat una mínima megafonia per fer sonar l’himne del partit. Però el cap de llista, Carlos Carrizosa, sí que va estar acompanyat de música en la seva visita a la Fira d’Abril i, fins i tot, es va animar a ballar al ritme de Meneito de Rosario. D’altra banda, a l’acte central, l’equip de Cs va recuperar El ritmo del garaje de Loquillo, un hit que va marcar les primeres passes d’Albert Rivera al capdavant de la formació.
