El març del 1974. Va ser en unes declaracions que va fer a la periodista Nativel Preciado en un reportatge que va fer sobre La Nova Cançó. La periodista li va demanar per la seva decisió de cantar només en català i Lluís Llach li va contestar: “Sóc antiseparatista en el sentit exacte de la paraula. Canto en català per unes circumstàncies que considero anormals; el dia que desapareguin no tindré cap inconvenient en fer cançons en castellà. Però ara cantar en castellà significa eludir el problema cultural i social d’una regió, el problema de renunciar a una tradició i una cultura que molts han intentar defensar amb tota justícia. El nostre separatisme és només pura reacció. És una mania nacional aquesta d’anomenar-nos “separatistes”; sembla com si la resta d’Espanya pensés que una cultura pròpia ha d’implicar necessàriament separatisme d’altres classes”.
El dictador Francisco Franco va morir vint mesos després que Llach fes aquestes declaracions. Han passat cinquanta anys i ara Llach ja no és antiseparatista i s’ha jubilat sense que hagi arribat el dia en què consideri que hagin desaparegut les circumstàncies que fan que trobi inconvenient fer cançons en castellà.
