Marc Ciria anuncia la seva candidatura per al 2026 posant Laporta com a referent

Sorprenent declaració d'intencions del financer que, en la seva anàlisi, desaprova la seva gestió econòmica i al mateix temps reitera, per por, que només l'actual president pot revertir la situació de caos i descontrol

Marc Ciria

Marc Ciria ja s’ha posicionat com a candidat a la presidència del FC Barcelona de cara a les eleccions del 2026. Ho ha fet en un espai digital dirigit per un periodista entregat a la causa laportista que depèn del diari Sport, La Posesión, en un intent de crear un altre d’aquests canals de contingut i projecció barcelonista capaç de competir amb aquest univers de creadors d’opinió via Twitch i You Tube que semblen dominar l’escena barcelonista, això sí, amb un cloroform mediàtic i un perfum oficialista absolutament embriagador per a les masses barcelonistes.

Per aquesta mateixa raó i per la mateixa naturalesa d’aquest altre fòrum barcelonista, l’anunci de Marc Ciria no va ser la bomba del dia informativament parlant, perquè es va oferir embolicat en aquest suau paper de seda, delicadament, per a no espatllar l’estat d’ànim actual, d’arruament amb l’equip de Xavi -tot el contrari que fa un mes-, d’il·lusió recuperada i il·limitada, fins i tot de cara a la Champions League i, per descomptat, amb la pretensió inequívoca de mitigar l’impacte d’aquesta notícia, presentant-lo no del tot com una jugada contra l’estil i el format de govern actual sota la presidència de Joan Laporta.

Encara que Marc Ciria, en la seva aparent ingenuïtat, no es va adonar del tot, la confirmació de la notícia del seu posicionament electoral com a futur cap de llista no es va oferir ni es va analitzar com un fet de transcendència institucional, sinó com una medalla que pretenia penjar-se el presentador, la simple intenció de donar una exclusiva i de provocar un titular per al seu periòdic sense la menor intenció d’anar més enllà, i molt de menys d’incomodar a Laporta ni discutir el seu hegemònic poder absolut.

Ciria es va deixar torejar en aquest sentit, prestant-se a aquest mateix joc de la superficialitat fins a l’extrem que gairebé acaba demanant perdó per insinuar que ell podria dirigir el club millor que Laporta des del punt de vista de l’estratègia econòmica, financera i patrimonial. És més, després d’admetre que fa temps que prepara un equip per a aquest assalt a la presidència i de no negar que probablement serà ell qui el lideri, va retrocedir dos o tres passes, temorós i pusil·lànime, com tot aquest barcelonisme d’estovalles, per no voler marcar el seu propi territori. “Em presentaria si la situació continua sent com l’actual. Però, per descomptat, si algú pot donar-li la volta aquest algú és Laporta”, va afirmar en aquest mateix programa. Aquest gest de respecte, ratllant en el pànic, i d’admiració cap a la seva figura, que només subratlla el seu complex de culpabilitat per apuntar cap a la presidència, només pot interpretar-se com una espècie de rendició anticipada, d’altra banda tant indesxifrable com injustificada si és el cas, perquè se suposa que el seu criteri com a analista i consultor, a més de com a soci del Barça, ha de basar-se en la informació, els balanços, les auditories i els fets.

La radiografia curricular de Laporta, en aquest sentit, no ofereix lloc a dubtes. El 2010 va concloure el seu primer mandat amb més de 80 milions de pèrdues al tancament de l’exercici 2009-10 i un total de 47,6 milions de pèrdues acumulades de les set temporades al capdavant del club, amb un deute net superior a la facturació, contractes de TV que van implicar sancions, destrosses com les de Viladecans i Can Rigalt, les nòmines del trimestre per pagar i ni un euro a la caixa. Va ser un saqueig en tota regla, com el que està perpetrant ara en el segon mandat.

Amb la mateixa plantilla i pràcticament els mateixos empleats que va heretar d’aquella primera era Laporta, el següent president, Sandro Rosell, va guanyar 200 milions en els tres exercicis següents, va reduir el deute a la meitat i en menys temps va guanyar més títols, per no parlar d’una recuperació espectacular dels drets socials que havien estat calcigats pel seu antecessor. Quant al rumb de l’economia blaugrana, el mateix en l’àmbit patrimonial i econòmic, Marc Ciria sap millor que ningú quantes atrocitats d’incalculables conseqüències ha comès Laporta, les quals ha descrit correctament en els seus fils de Twitter i també en aquesta pròdiga agenda mediàtica que, dit sigui de pas, li afavoreix professionalment, i a la qual, lluny de renunciar, continuarà promocionant tot el que pugui. Res que no faci la resta de l’entorn blaugrana.

En els seus comentaris, Ciria ha conclòs que segurament va ser un error carregar tanta amortització i provisió en el tancament de l’exercici 2020-21, que les palanques no han servit més que per a camuflar un dèficit d’ingressos no resolt respecte al Barça de Josep Maria Bartomeu, que va ser un error fer fora Messi des de qualsevol punt de vista, que les despeses són el pitjor pecat de Laporta, que el deute no s’ha reduït i un llarg etcètera de reflexions sota la crítica de fons que més repeteix per la falta de talent dels executius, especialment per haver-li fet la vida impossible a Ferran Reverter i el seu pla de recuperació que, per cert, contemplava amb entusiasme la no renovació de Leo el primer estiu d’aquell mandat.

El futur candidat, que va estar en la candidatura perdedora de Laporta el 2015 i no va participar en la guanyadora de 2021, ha estat fidel a una dialèctica destructiva i acusadora en relació amb la gestió de Josep Maria Bartomeu i, de fet, ha estat un crític feroç i precís del passat des dels temps del vot de censura i durant les eleccions, ascendint a guru del laportisme al llarg de gairebé dos anys de mandat en els quals s’ha alineat amb les polítiques del president i les seves conseqüències. Es va afartar de repetir que “per a aquest moment, Laporta és sens dubte el millor president que es pogués trobar”.

Ara que, davant l’evidència dels resultats, no té una altra alternativa de separar-se i discernir entre el poc o gens bo de les destralades de Laporta contra el club, ho fa com si no parlés ell, sinó una tercera persona cuidant no assenyalar ni nomenar el president com a responsable de l’enfonsament del qual és testimoni i notari i enfront del qual no mourà un sol dit proactivament a diferència de la campanya que, en el seu moment, va liderar contra Bartomeu. Tant és així que ara, quan reitera amb pesadesa les extraordinàries possibilitats de BLM, la “joia de la corona” segons les seves pròpies paraules, mai admet que BLM va ser el resultat d’una iniciativa de Bartomeu que, a més, continua sent dirigida i controlada per persones que van ser de la confiança de l’anterior president. Curiós que aquesta societat heretada sigui l’única cosa que funciona en el Barça de Laporta, tant com que Marc Ciria faci un primer pas com a candidat i com a financer expert afirmant que Laporta continua sent el més qualificat per a revertir el caos i l’abisme al qual ha abocat al Barça. Les paradoxes no s’acaben en l’univers blaugrana.

(Visited 193 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari