Els treballadors penitenciaris de Catalunya insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia de la Generalitat, Gemma Ubasart, i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president de l’executiu català, Pere Aragonès, que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang”, han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa.
“El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga al Centre Penitenciari Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que se’ns doti de mesures per tornar vius a casa”, ha expressat.
La Sandra també ha explicat que la legislació penitenciària contempla que tant el règim d’interior com el de tractament són “indispensables”. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, ha comentat. En aquest sentit, la Raquel, funcionària de vigilància a Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat com als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants es troben allà “pràcticament sols” per mediar.
“És un còctel Molotov brutal”, ha dit la Raquel respecte al fet que els interns estiguin “barrejats” i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, altres llargues, i també aquells que volen seguir el tractament. En la mateixa línia s’ha expressat en Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat que la manca de personal “és molt forta” i que és “impossible” dur a terme un servei “amb professionalitat” malgrat la qualitat humana “excepcional” que hi ha dins del col·lectiu.
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància al CP Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és el col·lectiu que treballa “amb més risc”, ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha dit en relació amb la cuinera morta en mans d’un intern dimecres passat, a la presó de Mas d’Enric.
Denuncien “el bonisme” i reclamen més autoritat
La Francina també ha denunciat “el bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit aquesta funcionària, que ha lamentat no tenir mitjans per sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques. Alguns exemples d’aquesta deriva citats pels treballadors durant la roda de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.
“Estem pervertint les eines que tenim fins i tot reglamentàries per adaptar-les a un menor gravamen de cara als interns”, ha dit la Sandra. Així, per exemple, han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps suposaven una regressió a primer grau i ara ja no perquè se’ls diu que les conductes es poden treballar en règim ordinari. De la mateixa manera, s’han queixat que fa uns anys era suficient una amenaça de mort per ser traslladat a una altra presó o si un intern insultava un treballador sortia del mòdul. A més a més, també han lamentat que un cop es produeix l’agressió, els companys agredits queden “totalment desemparats”.
“El que volem és treballar, però en unes condicions adequades”, ha resumit en Gabi. Tant ell com la resta de treballadores que han parlat a la roda de premsa han coincidit en el fet que ells volen tornar a la normalitat, però no a qualsevol preu: “Estan totalment inhabilitats per continuar al seu càrrec”. Així, han insistit a demanar les dimissions d’Ubasart i Calderó, i també la de les direccions de les presons de Mas d’Enric i Quatre Camins. De fet, han demanat al president de la Generalitat que els destitueixi “i el problema de presons s’acabarà immediatament”.
