El PP ha guanyat les eleccions al Parlament de Galícia amb 40 diputats i aconsegueix així la cinquena majoria absoluta consecutiva de la formació en aquesta comunitat autònoma. Amb més del 90% dels vots comptats, els populars se situen per davant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que n’obté 25, sis més que el 2020. El PSdeG-PSOE recula dels 14 que tenia fins ara a 9 i la formació Democràcia Ourensana irromp a la cambra autonòmica amb 1 diputat. El Parlament de Santiago de Compostel·la té 75 seients, així que amb el recompte d’aquest diumenge en queden fora Sumar, Podem i Vox, que aspiraven a estrenar-s’hi.
La victòria popular implica que l’actual president de la Xunta de Galícia en funcions, el popular Alfonso Rueda, s’assegura la continuïtat al càrrec després d’aconseguir la cinquena majoria absoluta consecutiva del PP a Galícia. De fet, els populars han governat aquesta comunitat autònoma des del 1981 –aleshores com a Aliança Popular– amb l’única excepció de la legislatura 2005-2009, quan socialistes i BNG van aconseguir desbancar el PP per la mínima: un sol diputat.
Aquestes són les primeres eleccions a les quals es presentava Rueda, ja que les anteriors les va encapçalar l’ara president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, i les terceres en què Ana Pontón lidera la candidatura del BNG. La formació nacionalista ha passat de 6 escons el 2016 a 19 el 2020 i ara n’ha obtingut 23. En canvi, els socialistes, que estrenaven candidat amb José Ramón Gómez Besteiro, ha perdut cinc diputats respecte dels comicis del 2020, celebrats en plena pandèmia de covid-19.
El PP llegeix el resultat de les eleccions a Galícia com un aval a la seva estratègia, tant pel que fa a la campanya, marcada per les confessions de Feijóo a un grup de periodistes i la correcció posterior, com en l’àmbit estatal, amb l’amnistia i els indults com a bandera contra el president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. “Teníem raó”, apunten fonts del PP, i “si això era un plebiscit, aquest és el resultat”. Segons aquestes fonts, les urnes han posat de manifest de nou que “el rebuig al govern d’Espanya és tan brutal que de les dues forces que li donen suport una no entra al parlament gallec –en referència a Sumar- i una altra –el PSOE- està en mínims històrics”.
