La presidenta de Junts i expresidenta del Parlament Laura Borràs presumia fa un temps de tenir al seu costat més de la meitat del partit, i de poder guanyar polsos interns –com el de la sortida del Govern– quan volia. El sector que ella lidera dominava el discurs, a dins i a fora de la formació, marcava la pauta en les accions de Junts i en la relació amb la resta de l’independentisme i amb el constitucionalisme. Però diversos factors encadenats, uns de buscats i altres no, han deixat el borrasisme en les hores més baixes.
Les evidències del judici pels contractes de la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes, la seva suspensió com a presidenta del Parlament, la condemna i el seu discurs victimista sobre el lawfare, els resultats de les municipals, on les candidatures dels seus van baixar i van triomfar les de sectors propers a Jordi Turull i l’extinta Convergència, la decisió de Carles Puigdemont de negociar amb el PSOE i ser soci del seu Govern abandonant l’estratègia d’intent de bloqueig, i l’arraconament a Junts dels seus escuders, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases, han deixat molt tocat el seu suport intern. Ja ningú dubta a Junts que si ara es plantegés un pols entre sectors, el de Borràs no podria guanyar.
