Hi ha dies en què l’actualitat blaugrana sembla una broma de mal gust. La setmana en què s’han destapat les pràctiques esclavistes de Limak i, per tant, del Barça de Joan Laporta, perquè no ha vetllat com cal per evitar una situació que qualsevol cap gabinet o de comunicació podia haver previst amb força mesos d’anticipació, la junta l’ha rematada amb una altra notícia d’aquelles surrealistes que no per previsibles deixa de sorprendre tant internament com a l’exterior. Una si no fos perquè la gestapo laportista s’ha vist en l’obligació d’estrènyer totes les rosques de l’aparell per evitar acumulació d’escàndols. L’última del camarote de Laporta ha estat el nomenament de Benny Megreli com a nou director de les Barça Academy, càrrec que abans havia defensat Carlos Martín durant diversos anys i al qual havia accedit després d’haver acumulat una àmplia experiència com a promotor de projectes de formació a l’àmbit del futbol, dos anys com a coordinador internacional de les FCBEscola i també de la FCBEscola de Singapore & Àsia Pacific.
El seu substitut, per contra, presenta un currículum força allunyat d’aquest camp, ja que Megreli prové del terreny comercial i immobiliari. Això sí, fa dos anys que forma part del gabinet de presidència del FC Barcelona a les ordres de Manana Giorgazde, allistat per la seva relació de parella amb la filla de Manana, Paloma Mikadze, que primer va entrar per ajudar a les xarxes socials de presidència i posteriorment va ser ascendida al seu propi projecte dins del club com a cap de Barça Identity, una manera d’evitar un conflicte de protagonisme amb la directora de la Barça Fundació. En el curt ascens d’aquesta meteòrica carrera blaugrana, Paloma va tenir temps d’endollar Benny Megreli, més conegut com el gendre de la cap de gabinet i també per trencar aquest vincle de festeig amb Paloma Mikadze, cosa que no ha impedit que Laporta l’hagi triat per a un càrrec destacat del club.
Les Barça Academy, abans FCBEscola, van néixer com una estratègia d’expansió comercial a còpia d’obrir escoles de formació per a nens i nenes a territoris de tot el món on l’ensenyament de la metodologia del futbol blaugrana, amb el segell únic de la Masia, podia generar el doble efecte d’integració de la marca i alhora produir beneficis. Amb més o menys èxit, han anat teixint una xarxa de centres que han afavorit i contribuït al creixement comercial i digital gràcies, per descomptat, a l’impacte mundial dels títols del millor Barça de tots els temps i el carisma internacional de Messi i de jugadors tan extraordinaris com Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué o Busquets, tots de la casa.
Els mèrits de Benny Megreli, més enllà d’haver actuat com a enllaç del gabinet de presidència amb protocol i d’haver donat suport a algunes accions de l’àrea de patrocini -és clar que, com xiuxiuegen els empleats pels passadissos del club- radiquen en el fet que els seus padrins continuen estant a la primera línia del nucli dur del president, ni més ni menys que la seva parella i la mare d’aquesta -almenys inicialment- que li van obrir pas fa dos anys després de guanyar les eleccions. Una altra variant del nepotisme dominant instal·lat a la cúpula de l’administració i de la gestió del club amb l’arribada de Laporta.
Més que un estil propi, amb aquest desplegament vergonyós de cunyats, germans, cosins i amiguets dels amiguets sota el segell excusatori de conduir el Barça amb l’afecte i la dedicació d’una empresa familiar, la solució de Laporta només és el resultat d’haver-se carregat una a una les peces originals de l’altra estructura, la professional, integrada pels millors executius possibles per a cadascun dels llocs de responsabilitat. Laporta ha acabat prescindint de qualsevol que, sota el seu criteri, experiència i coneixement, vetllava prioritàriament pels interessos del club i no pels del president, sovint oposats.
N’hi ha prou amb l’exemple de l’Espai Barça, al principi sota el comandament directe d’un home de confiança del CEO Ferran Reverter. Membres de la comissió directiva amb el mateix titular al capdavant, Jordi Llauradó, que va sortir corrents quan Laporta va optar per Limak, i altres alts càrrecs van anar desfilant deixant desocupada la mateixa cúspide de la piràmide i l’execució del projecte en mans de Joan Sentelles, home de confiança de Laporta per a Uzbekistan i el Reus. El conflicte dels treballadors que ja ha explotat només és la primera de moltes conseqüències i el reflex del règim dictatorial laportista.
A l’àmbit de les Barça Academy, un nínxol comercial secundari, recentment es va produir una circumstància tan sospitosa com que el mateix Laporta va acudir a inaugurar una a Jalal-Abad, Kirguizstan, acompanyat del mateix president del país, Sadyr Zhaparov, i el president de Jalgroup Àsia, Aibek Alybaev, destacat col·laboracionista i beneficiari del règim autoritari de Zhaparov. La premsa especialitzada va qualificar l’acte com una forma de blanquejar polítiques aparentment alineades amb la voluntat de la població, contrària a la invasió russa, però que amaguen l’excel·lent relació i els interessos del multimilionari Aibek Alybaev amb l’entorn de Vladimir Putin i amb el mateix president rus.
El més sorprenent va ser que Laporta, a la primera Barça Academy que un president el Barça inaugura expressament, va viatjar desatenent altres obligacions com acompanyar l’equip femení a la gala i sorteig de la UEFA, on l’equip va concentrar tots els premis i Aitana Bonmatí va ser elegida la millor jugadora de la temporada. Aquella setmana, el president també havia de tancar el forat de Libero per poder inscriure jugadors abans del tancament del mercat. Ho va haver d’arreglar a la tornada, de pressa i corrents, amb un aval a causa del reiterat impagament d’una part de la venda de Barça Studios. L’ombra dels negocis privats de Laporta amb Uzbekistan del seu anterior mandat, extremadament lligats a l’abús del seu càrrec com a president del Barça, s’ha estès de nou en tornar, aquesta vegada amb un menor exhibicionisme. Igualment, necessitava, com la resta de les capçaleres de les àrees del club, que el responsable de les Barça Academy mirés cap a una altra banda o, com va ser el cas, no n’hi hagués. Amb l’arribada de Benny Megreli s’assegura la màxima protecció i discreció.
Les altres dues notícies inherents a aquest règim laportista, cada cop més desposseït de qualsevol vestigi de transparència, respecte i proximitat als socis, són, d’una banda, la suspensió indefinida de les sessions informatives amb aquests mateixos socis sobre l’Espai Barça, inevitablement associada a l’escàndol dels abusos laborals dels treballadors, i, de l’altra, la suspensió també del partit d’homenatge a Johan Cruyff de l’Agrupació de Jugadors que “es reagenda per programar-lo en el 125è aniversari del Club”. Una nota del club explicava que “als aficionats i aficionades que han adquirit l’entrada se’ls farà el reemborsament pels canals habituals”. En realitat, a penes s’havien venut entrades per a aquesta iniciativa per la senzilla raó, malgrat la tossuderia d’aquesta junta i de l’anterior de Josep Maria Bartomeu, també temorosa del lobby cruyffista, que l’afició blaugrana, per més que el recordi amb afecte, mai l’ha tingut com un personatge tan popular i proper com sembla. I a més, després de la marxa de Jordi Cruyff, és possible que les relacions amb la família, més enllà del conveni amb la seva Fundació, s’hagi allunyat una mica de Laporta.
