Centenars de juristes han signat un manifest a favor de la llei d’amnistia i contra “els intents desestabilitzadors i els atacs a les institucions constitucionals organitzats per la dreta”. El manifest recorda que la democràcia espanyola ja ha viscut altres amnisties, que aquesta figura està emparada en el dret internacional i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està caducat des de fa 5 anys tot i que aquest dilluns es reuneixi d’urgència per valorar una llei que no ha estat registrada al Congrés. A més, consideren que l’amnistia pot ajudar a “normalitzar” les relacions entre els governs català i central.
El manifest, titulat Juristes per l’amnistia, la democràcia i la convivència i obert a més firmes, mostra la preocupació dels signants pels atacs a una “possible i necessària” llei d’amnistia i per la “desestabilització” de les institucions “organitzada per la dreta”. Fins ara, està signat per juristes com el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, l’exjutge Baltasar Garzón, el diputat de JxCat al Parlament i exdegà de l’ICAB Jaume Alonso-Cuevillas, el senador d’ERC i catedràtic de dret penal Joan Josep Queralt, els dirigents dels comuns Jaume Asens i Gerardo Pisarello, el lletrat del Parlament i exdirigent d’ERC Joan Ridao, i alguns jutges i magistrats en actiu i jubilats, fins i tot del Tribunal Suprem, així com catedràtics de dret, advocats i funcionaris de l’Agència Tributària o la Seguretat Social, entre altres.
Segons els signants, el CGPJ “fa posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos jurídics i sobre la situació política com si fos un partit polític“, en comptes “d’assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma, trencant el seu paper institucional, mentre incompleix les seves obligacions i terminis per als informes preceptius sobre projectes normatius de forma sistemàtica, o és incapaç de regular la càrrega de treball de la judicatura”. En aquest sentit, demanen que cessin els “intents desestabilitzadors i els atacs al funcionament normal de les institucions constitucionals”, permetent que siguin, respectivament, els processos parlamentaris i de control constitucional pel Tribunal Constitucional els qui decideixin “sense pressions ni ingerències” sobre l’aprovació de lleis i l’examen de la seva constitucionalitat, si escau.
Els juristes diuen que la Constitució no prohibeix l’amnistia, que opera sobre les conductes, però sí que prohibeix els indults generals, que operen sobre les condemnes penals fermes. Tot i això, recorden que la prohibició de l’indult general no va impedir que l’1 de desembre de l’any 2000, un sol Consell de Ministres del president José María Aznar (PP) aprovés 1.443 indults sense al·legar cap motiu d’interès general. El PP tampoc no es va oposar a l’indult del qual es va beneficiar el general Alfonso Armada l’any 1988 i, a més, l’amnistia de delictes fiscals ha estat utilitzada diversos cops a la democràcia espanyola per tots els governs menys l’actual, inclosos els del PP, essent les més importants les dels anys 1984, 1991 i 2012.
A més, l’escrit recorda que l’indult, la renúncia a l’acció penal, l’amnistia o altres figures jurídiques equivalents s’han utilitzat a diferents llocs del món, i assenyala que a França, Itàlia o Suïssa hi ha lleis d’amnistia. De fet, l’amnistia és una figura recollida en tractats internacionals en vigor a Espanya i també en diferents lleis vigents aprovades en el període constitucional, com la Llei d’Enjudiciament Criminal o la Llei de Memòria Democràtica.
Per tot això, els signants del manifest consideren que “només es pot qualificar de pura demagògia que organitzacions de juristes amb meres finalitats partidistes qualifiquin de trampes processos normatius encara no iniciats, o defineixin apocalípticament com el principi del final de la democràcia, l’aprovació de normes en seu parlamentària, i per majories qualificades”. “L’amnistia no suposa la despenalització d’una conducta, sinó l’aplicació excepcional d’una institució jurídica per normalitzar una situació conflictiva, en aquest cas la normalització de les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat després de les tensions independentistes de la dècada passada, tensions que gràcies als esforços de la societat catalana i de l’espanyola els darrers anys s’han anat atenuant, i que podrien desaparèixer definitivament gràcies, entre altres mesures, a una possible amnistia”, asseguren.
