El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anar la setmana passada a la reunió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. L’acte, convocat pel PP–que té majoria absoluta a la Cambra Alta–, estava dissenyat per ser un espai de lluïment dels seus presidents, i criticar el PSOE i el Govern de Pedro Sánchez per no anar-hi.
Però el cap del Govern català va anunciar que hi aniria a defensar l’amnistia i l’autodeterminació, i això ja va ser un primer èxit per a ell i per a l’independentisme. El PP i els seus barons es van quedar descol·locats, i es van veure obligats a parlar de l’amnistia, quan en realitat només volien criticar el PSOE. Així, amb tots els presidents del PP entre desubicats i apuntant cap a un altre costat, Aragonès podia haver fet un discurs amb algun cop d’efecte que remogués el tauler polític, que el fes créixer com a líder independentista o que pressionés el PSOE en plena negociació. Però va preferir un èxit discret i una petita victòria davant la dreta que un esclat que provoqués efectes no controlables. I és que, segons fons de Presidència, no es temia tant la reacció del PSOE com una sortida de to de Junts en sentir-se amenaçat en la seva lluita interna.
