Com es veia venir, el jutge del cas Negreira ha posat el Barça i la resta dels investigats contra les cordes elevant l’acusació a un possible delicte continuat de suborn sobre la base que “els pagaments efectuats pel FC Barcelona a José María Enríquez Negreira satisfeien els interessos del club (…). Es dedueix també que els pagaments van produir els efectes arbitrals desitjats pel FC Barcelona“. La interlocutòria també sosté que el Barça va pagar a Negreira “pel càrrec que exercia com a vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA)”, a més de considerar “inadmissible” que un vicepresident del CTA, com va fer Negreira, “assessori un equip concret de Primera Divisió i que va fer aquest assessorament en atenció a les quantitats que li pagava anualment el FC Barcelona”.
La papereta per a la defensa del cas és considerable, ja que en aquest nou escenari l’acusació no necessita demostrar un fet concret de compra o d’arranjament de partits, sinó només la intenció d’influir mitjançant algun mecanisme o persona en la conducta arbitral, fins i tot sense que aquest supòsit hagués significat un benefici per al club. El jutge s’aferra a una conducta delictiva pel pagament continuat d’elevades quantitats que van cessar coincidentment amb el seu cessament, concloent que se’l retribuïa “pel càrrec que exercia” i que entrava en les seves funcions la confecció de les llistes d’àrbitres que ascendien i descendien de categoria o promocionaven com a col·legiats internacionals.
Des de la junta, s’ha filtrat immediatament la seva tranquil·litat davant aquest increment de la dimensió del delicte, com sempre, sota l’argument que el Barça no ha comprat àrbitres ni partits, precisament un fet que el mateix magistrat ha assumit com a no provat, ni probable de forma aïllada. La investigació s’està completant avui mateix amb un registre a la seu arbitral de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), en concret a la recerca de les actes de les reunions en què va participar Negreira per determinar quina era la seva capacitat d’influència en la designació i la promoció dels àrbitres.
El jutge no es creu que l’assessoria fos tan cara i exclusivament esportiva i ja ha deixat clar que sospita de l’existència d’una trama sistèmica de corrupció. Ni al club, ni tampoc en els investigats, es detecta cap preocupació davant la imputació d’un delicte més greu ni per la velocitat amb què avança la instrucció, que també contradiu la convicció mediàtica que sota les ordres del jutge Joaquín Aguirre la instrucció serà molt lenta i va per a llarg. Els fets corroboren el contrari.
