Defensar una perspectiva global

Ja han arribat les festes de la Mercè, aquest any amb Najat el Hachmi com a pregonera. Que sigui el Hachmi qui ha fet el pregó aquest any és una mostra de dues coses: una, el canvi d’alcaldia, doncs això hagués estat impossible amb Ada Colau al capdavant de la ciutat. La segona, el pas a un costat subtil dels socialistes envers les tesis sobre el feminisme defensades pel Ministerio de Igualdad i Irene Montero.

Això ho  demostra el fet que en sortir al balcó, el Hachmi es va trobar crits de detractores que la titllen d’islamòfoba i trànsfoba, però també crits de sororitat i suport davant la defensa de les seves tesis, que són ni més ni menys que la dona ha de ser lliure i igual a l’home, que cal eradicar el patriarcat, i que el sexe importa i és una eina d’opressió encara existent per a moltes i moltes dones.

I és que a vegades em sembla surrealista que els blancs, i les blanques, que també hem lluitat pels nostres drets. Que hem aconseguit tantes i tantes coses – que ull que com seguim badant, ens les tornaran a treure – Siguem capaços de titllar a una marroquina que ha viscut en les seves carns el que és l’opressió i el patriarcat, fins al punt d’haver hagut de separar-se de la seva família per poder viure com ella volgués, d’islamòfoba. Que ens posem les mans al cap amb el cristianisme fins al punt d’acabar per anomenar el nadal solstici d’hivern, però que en canvi defensem els símbols opressors d’altres religions. Que ens mirem tant el melic com per considerar que hi ha lluites ja superades perquè a nosaltres ja no ens toquen, quan si obrim el punt de mira observarem al nostre voltant com aquestes s’hi segueixen reproduint.

Najat el Hachmi és això: la crida per la perspectiva global. Aquella veu de la consciència que et fa mirar en aquella banda on no volies mirar. La veu de la empatia. La crida a deixar l’egoisme i el relativisme tan fàcil de tenir quan ja ho tens tot. Gràcies a la lluita de les nostres àvies que avui dia jo puc votar els meus representants. Gràcies a la lluita de Najat i moltes d’altres com ella, moltes joves podran veure més aprop el seu somni de ser lliures. Per això les hem d’ajudar. La sororitat és això. Perquè el que elles volen és el que tenim nosaltres. I pensar el contrari, per molt que ho vesteixin de modernitat i d’esquerres, se’n diu superioritat, patriarcat i racisme.

(Visited 22 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari