El copagament dels fitxatges comença a ser una perillosa i inquietant moda al FC Barcelona, l’únic club de LaLiga que. a causa de la negligent i descontrolada actuació de la seva junta directiva. ja s’ha vist obligat tres vegades a posar diners de la butxaca dels mateixos jugadors, del president i dels seus directius i també d’executius, com va ser el cas de Mateu Alemany, per inscriure futbolistes fitxats o renovats precipitadament. És a dir, abans de disposar del marge salarial suficient.
El risc de transitar de manera tan perillosa pel filferro, per rutinària que sembli aquesta pràctica tan estranya d’anunciar i presentar primer els fitxatges i després ja es buscarà la manera de pagar-los, podria donar a Joan Laporta un disgust important. La situació, ara mateix, amenaça de posar en perill l’acord de viabilitat amb LaLiga, que penja d’un fil o, per ser més exactes, de trobar 60 milions que han desaparegut. A Laporta li és urgent reposar-los abans que comenci la Lliga perquè el club blaugrana pugui tornar a la casella de sortida. A partir d’aquesta zona zero, també s’haurà de procurar, amb les vendes de jugadors i qui sap si amb alguna palanca d’última hora, l’aval amb què cobrir la inscripció de jugadors, nous i antics.
A les darreres hores, des de la junta i des de l’aparell de comunicació s’han inundat les redaccions amb missatges tranquil·litzadors i de plena confiança en que no només tot està en fase d’esclariment i diàleg amb LaLiga. També es va negar qualsevol alarmisme, extrem que es contradiu amb el fet d’haver transmès i verbalitzat a l’entorn dels molts jugadors afectats que no han de preocupar-se’n i que podran ser inscrits a temps amb tota seguretat.
El problema rau en el fet que aquest és el mateix missatge, idèntic, repetit des de fa gairebé un any quan Jules Koundé no va poder disputar les dues primeres jornades de la Lliga passada fins que Laporta, el tresorer de la junta, Ferran Olivé, i Alemany van posar l’aval per cobrir l’absència d’ingressos per traspassos que mai no van arribar a aparèixer.
Un any abans, Gerard Piqué ja va haver de rebaixar-se i diferir el contracte, a menys de 48 hores de començar la Lliga, perquè Memphis Depay, Éric Garcia i Luuk de Jong poguessin debutar. Després va ser el contracte d’Umititi el que fa un any es va ampliar per donar cabuda a part dels fitxatges, encara que no tots, com va ser el cas de Koundé.
Gairebé sense donar-se un respir, el conflicte es va reactivar la tardor passada amb Gavi, un cas portat a l’exageració i a l’absurd perquè el jugador quedava lliure si no s’inscrivia al mercat d’hivern.
Gavi, finalment, ha estat donat d’alta cautelarment per ordre d’un jutge, pendent de la cobertura de la seva ampliació de contracte, com també les millores de Araujo, Marcos Alonso, Sergi Roberto, Balde i Iñaki Peña, sense que la junta n’hi hagi aconseguit una solució molts mesos després. Íñigo Martínez, Gundogan, Oriol Romeu i Arnau Tenas són els darrers que s’han afegit a aquesta cua.
Tampoc n’hi ha hagut prou, malgrat el bla, bla, bla de Laporta, amb aquest aval solidari i mancomunat de la junta (s’ha arribat a presentar?) de 6,6 milions per arribar on no han arribat les retallades en seccions per poder complir en l’últim segon amb el pla de tresoreria.
La novetat, negativa i preocupant, la va donar a conèixer la cadena COPE fa tot just unes hores, oferint pèls i senyals sobre una regressió que, de moment, ha bloquejat la totalitat de les inscripcions pendents per culpa de l’impagament de dues de les palanques usades fa un any també in extremis, per la venda del 49% del Barça Studios. La doble operació es va formalitzar per 200 milions, a canvi de la venda del 24,5% a Orpheus Media (Jaume Roures) per 100 milions i l’altre 24,5% per 100 milions més a Socis.com. Les dues societats, a l’hora d’afrontar el segon pagament de 30 milions el 15 de juny, s’han beneficiat d’un ajornament fins al mes de desembre vinent. Per tant, van lliurar només 10 milions a compte en el moment de la firma, a finals d’agost del 2022, i es van comprometre a abonar els 90 milions restants a raó de 30 milions anuals el 2023, 2024 i 2025.
Tot i que LaLiga va acceptar aquesta cobertura futura per inscriure bona part dels fitxatges de l’últim estiu, ho va fer sota la promesa de Laporta del cobrament efectiu d’aquest segon termini en la forma i el temps convinguts. En conèixer aquest retard, el pas següent de LaLiga ha estat reclamar la reposició d’aquests 60 milions per la via que sigui per evitar l’incompliment del pla de viabilitat.
Fonts pròximes especulen, però, que en realitat aquests pagaments es van pactar amb Orpheus Media i Socios.com a data del mes de desembre que ve, i que Laporta, sempre improvisant, comptava que vendria Raphinha, Ansu Fati, Ferran Torres o qualsevol altre, inclòs Frenkie de Jong, a temps de compensar aquests 60 milions que, com sabia perfectament segons aquesta versió, ara es troben a faltar.
Un altre cop, el segell de la improvisació i el malbaratament han conduït el Barça de Laporta a un escenari de ridícul i d’escàndol, ja que també li han reprimit l’ús de més palanques i, a conseqüència de la seva informalitat, té tan excedit el marge salarial que s’ha quedat atrapat a la seva pròpia trampa.
L’operació de Barça Studios li va servir per disposar de 200 milions més de límit salarial de plantilla (avançats) i poder fitxar. D’altra manera, el seu sostre hauria estat de 456 milions de límit salarial i no de 656 milions.
Ja va ser precària la manera com, amb 10 milions cadascun i sobre la garantia que perdrien aquesta bestreta si no complien amb el calendari de pagaments, l’auditor Grant Thornton va acceptar l’acord i va convèncer LaLiga de la inexistència de riscos.
Per compensar aquests 60 milions amb traspassos, seguint la normativa flexibilitzada per LaLiga amb la finalitat de donar una mica d’oxigen al Barça a la resta dels clubs, Laporta hauria de fer traspassos per un total de 165 milions (per exemple, els de Kessie per 30 milions, Abde per 15, Ansu Fati per 50, Ferran Torres per 50, Lenglet per 10 i Eric Garcia per 10). Això li permetria empatar amb LaLiga i, a partir d’aquí, trobar noves formes per inscriure els futbolistes d’aquesta llarga cua de jugadors que se li ha format a Laporta a la porta del seu despatx. També la via del copagament s’ha esgotat, com les palanques, per poder continuar fitxant.
