La convocatòria precipitada de les eleccions generals va agafar a tots els partits per sorpresa. També als socialistes. I això ha fet que cada partit hagi adaptat com ha pogut o com ha volgut la seva manera d’escollir les llistes electorals als curts terminis que tenen fins a la presentació de les candidatures. Al PSC, com era d’esperar, també ho han fet. Però en un moment delicat com aquest, molts col·lectius socialistes haurien preferit seguir els mecanismes ordinaris, que donen més pes i poder de decisió a la militància.
I és que, en previsió d’un possible tomb polític a l’Estat, molts càrrecs catalans de segona i tercera fila del govern de Pedro Sánchez han estat maniobrant per a poder ser a les candidatures en llocs que els assegurarien un escó, per tal de cobrir-se l’esquena i no quedar-se sense res si l’executiu espanyol acaba en mans del PP. Això ha fet que en algun col·lectius i federacions del PSC hagin vist com aquesta gent passarà per davant de noms que les bases preferirien ubicar en llocs de sortida garantida, però els mecanismes acurtats i d’urgència que s’han posat en marxa no els deixa gaire marge per a corregir les intencions de la cúpula del PSC. En aquest sentit, més d’una assemblea de militants ha rebut ja l’emprenyada de les bases, que han protestat sense poder fer res més.
