El fitxatge de Leo Messi per l’Inter Miami, decidit pel futbolista una vegada que la tornada al Barça s’ha convertit en un somni impossible, ha deixat una inevitable reguera d’irritació i de ràbia en determinats entorns laportistes. Les mostres d’aquest ressentiment no s’han fet esperar com el de l’inefable Lluís Carrasco, personatge obligat a blanquejar totes les barbaritats del seu president, Joan Laporta, si no vol perdre aquesta posició de satèl·lit mediàtic en què s’ha convertit, una figura omnipresent i instrumentalitzada per la gestapo laportista als principals mitjans, com són TV3, RAC1 i la SER.
Des del seu punt de vista, Messi ha enganyat tot aquest temps el Barça -a Xavi, sobretot-, tenint decidit des de fa mesos que se n’anava a Miami. Així ho ha repetit en totes les seves desesperades i lamentables intervencions, obnubilat per aquesta militància cega, el mateix Carrasco que, no fa ni dues setmanes, es recreava en l’habilitat de Laporta per haver atret Messi i haver aconseguit que, malgrat les ofertes marejants de Miami i d’Aràbia, Leo estava realment pendent de l’encant del seu president. Per tant, era plenament conscient que l’Inter Miami feia dos anys que estava negociant, avançant i aconseguint acords, encara que sense firma per l’exprés desig de Leo de no tancar-se la porta del Barça. També coneixia tothom l’oferta insuperable d’Aràbia, igualment rebutjada pel davanter argentí en espera d’escoltar i de tenir una proposta ferma de Laporta.
Carrasco sap millor que ningú, perquè és tan bon venedor de fum, com Laporta, que el seu president s’ha demorat en tot, que no ha fet els deures i que, fa més d’un mes, Messi li va anunciar el desig de prendre una decisió aquesta setmana i complir amb la promesa de garantir-li que el Barça el podia inscriure. Ni una cosa ni una altra, tot i que n’hi havia prou per tenir el sí de Messi incondicional i per un salari ridícul, s’han produït. Tot era mentida una vegada més. Massa fum, massa tard i massa supèrbia.
