Perquè sempre guanyen els mateixos?

Arran de les votacions del dia 28 de maig vaig tornar a tenir la sensació que tinc els darrers anys de que les eleccions sempre les guanyen els mateixos. En unes eleccions municipals i autonòmiques hi ha un munt de ciutats i comunitats en joc i, per tant, els meus sempre guanyen en un lloc o altre. Però a Espanya és evident que la dreta i l’extrema dreta han obtingut, de bracet, uns resultats que les han fet molt felices. A Catalunya ha sonat una música diferent però, com que fa anys que els independentistes canten allò que “antes muerta que socialista”, molt em temo que el criteri identitari passarà per davant del social a l’hora de triar molts alcaldes i alcaldesses.

Agreuja aquesta sensació de derrota persistent la reelecció d’Erdogan com a president de Turquia el mateix dia 28. Victòria que s’afegeix a les que ha obtingut la dreta més radical i insolidària en els darrers temps a Itàlia o Finlàndia. Als Estats Units, el president és dels meus però em faig creus de la immensa quantitat de gent que va votar i continua donant suport a un mentider compulsiu, xovinista i antipàtic com Donald Trump.

Potser hauria de reformular la pregunta i en comptes de demanar perquè sempre guanyen els dolents m’hauria de plantejar perquè hi ha tanta gent que els vota i els aplaudeix. Entenc que a la vida hi ha d’haver de tot i que, de fet, aquesta és la seva gràcia. Si tots penséssim igual la convivència i el diàleg serien ben ensopits, però què cal fer per estalviar-nos tant egoisme, tanta insolidaritat, tanta desigualtat, tantes injustícies com hi ha ara al món?

Com que avui m’ha agafat per fer metàfores musicals, diré que el món funciona com la cançó aquella de la yenka: “Izquierda, izquierda, derecha, derecha, adelante, detrás, un dos tres”. La lletra diu que aquesta manera de ballar és fàcil i graciosa. I la sensació de què us parlo és que la cançó que ballem des de fa anys fa: “izquierda, derecha, derecha, derecha, atrás, atrás, un dos tres”.

En fi, abans mort que rendir-se.

Un dia d’aquests hem de parlar dels mitjans de comunicació.

(Visited 107 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari