Joan Laporta i el seu nucli estan aprofitant les presumptes estretors del pla de viabilitat lliurat a LaLiga per treure’s de sobre tota una sèrie de càrrecs i personatges que, amb el pas del temps, no han demostrat la deguda obediència i lleialtat ni al president ni a les seves decisions. A l’última passada del rastell han caigut dues de les peces que semblaven intocables, el cap de seguretat, Lluís Miquel Venteo, i l’anterior responsable de l’àrea de compliance, Mireia Simona, juntament amb una dotzena més de càrrecs estratègics que han estat cridats aquesta setmana des de recursos humans per signar la liquidació.
Tot i això, no poques veus des de dins del club sostenen que el pla de viabilitat, que té com a objectiu retallar despeses per poder fitxar Messi i altres cracs aquest estiu, està sent l’excusa perfecta per incloure en els acomiadaments segons quins executius de segona i tercer fila incòmodes segons la percepció de la gestapo interna.
Aquesta sensació de depuració, que seria la tercera en dos anys, es va estenent en un club on cada dia que passa augmenta el nerviosisme intern, els recels i la vigilància, també les represàlies, entre els empleats i els caps.
L’escenari és el d’una mena de joc de supervivència en un context de baixes, algunes d’elles indiscriminades o aleatòries, que segurament no tenen tant a veure amb les necessitats econòmiques reals com amb aquesta crispació apreciable a les altes esferes, cada dia que passa més preocupades per l’actitud dels empleats que són testimonis de com s’improvisa i intentant evitar l’estat de desgovern i de caos regnant.
És fàcil entendre que l’estat de ruïna s’ha aguditzat amb la gestió de Joan Laporta perquè així ho demostren els números amb un descens espectacular dels ingressos i un descontrol en despeses generals, incrementat aquest exercici en 50 milions inexplicablement, a més de l’augment de la massa salarial, tot i desfer-se de Messi fa dos anys.
Treure’s de sobre un percentatge diminut d’empleats amb els salaris respectius no solucionarà en cap cas les grans xifres d’un desequilibri de 200 milions de pèrdues de l’activitat econòmica. Però, ajudarà a qui segueixi al seu lloc al final d’aquesta onada d’acomiadaments a no obrir la boca ni per dir bon dia.
