Avui està prohibit difondre propaganda electoral o celebrar actes de campanya. Així ho indica la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que és la norma que regula tot allò que afecta els processos electorals a Espanya, incloent-hi la jornada de reflexió. Encara que no li dona aquest nom específic, l’article 53 diu que “no es pot difondre propaganda electoral ni realitzar-se cap acte de campanya electoral una vegada que aquesta hagi legalment acabat”, i ja ha acabat. Si se’m permet la cursileria, l’article 53 és com posar-li portes al camp. En l’era d’Internet i les xarxes socials, com pretens fer complir aquesta normativa? Així, el 2007 la Junta Electoral Central (JEC), que és l’encarregada d’organitzar les eleccions i vetllar pel seu correcte funcionament, va publicar una instrucció per recordar que la prohibició de difondre propaganda electoral també afecta les publicacions a Internet i les xarxes socials. Bravo.
M’imagino el dia d’avui, de reflexió, com l’escultura El pensador d’Auguste Rodin, que representa l’escriptor Dante Alighieri pensant la Divina comèdia, amb el colze dret recolzat sobre la cama esquerra, nu. Sempre he pensat que no deixa de ser una postura incòmoda per pensar, però Rodin sabrà. També em sembla una positura incòmoda la jornada de reflexió. Reflexió sobre què? Sobre a qui votar demà? Després de quinze dies de campanya -i altres tants de precampanya-, matxucats per mil i un previsibles i poc originals missatges, l’últim que un vol avui és reflexionar, i menys en política.
Posats, però, és un bon dia, per exemple, per rellegir El Príncep de Nicolau Maquiavel, i després reflexionar-hi. En ell es parla molt de l’odi, tant en boca aquests dies. Diu, per exemple: “Que ningú provoqui desordres en una ciutat amb la il·lusió que en acabat podrà frenar-los com vulgui o canalitzar-los segons els seus desitjos”. Dit d’una altra manera, com reflexionava Averroes, “la ignorància porta a la por, la por porta a l’odi i l’odi porta a la violència”. I llavors he pensat en allò que no es pot votar mai, demà tampoc, en aquells partits que bescanvien odi per un grapat de vots, Vox, per exemple. I he caigut en què l’article 53 va molt bé per reflexionar i marcar línies vermelles.
Com deia l’advocada, escriptora, i exprimera dama dels Estats Units, Michelle Obama: “Has de votar: vota, vota, vota. No n’hi ha més, és la manera com avancem”. Però no a la babalà, reflexionant.
