Les xarxes socials es mostren dividides per la Creu de Sant Jordi que la Generalitat atorga a l’activista i expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. D’una banda, es recullen moltes mostres de suport, però també crítiques. Els crítics es divideixen en dos grups: els qui creuen que un dels condemnats pel procés no mereix la distinció i, a l’altre extrem, els qui creuen que no ho mereix perquè ha abandonat, juntament amb Òmnium i ERC, la via unilateral per forçar la independència de Catalunya. Hi ha qui recorda, fins i tot, que no s’ha distingit a Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), plataforma que, conjuntament amb Òmnium, va promoure el procés, i ho justifiquen recordant que l’ANC continua reivindicant la unilateralitat, una via que descarta el govern d’ERC, que és qui atorga les medalles.
Amb Cuixart, el cineasta Agustí Villaronga –a títol pòstum-, el festival Sónar, el grup Sopa de Cabra, l’activista social Vicki Bernadet, el pintor i escultor Antoni Miró, l’actriu Julieta Serrano, el músic Jaume Sisa, l’advocat i escriptor Antoni Gelonch i el pintor Joan-Pere Viladecans són algunes de les vint personalitats i deu entitats que han estat guardonades amb la Creu de Sant Jordi 2023.
Es tracta d’un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat, i es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural.
