Totes les enquestes i sondejos d’aquest any electoral veuen Ciutadans sense representació a la gran majoria de pobles, ciutats, capitals, comunitats autònomes i fins i tot al Congrés dels Diputats. I donen per fet que deixaran d’estar a qualsevol govern sigui municipal o autonòmic i que a nivell estatal si aconsegueixen entrar al grup mixt serà un miracle. Si es confirma el que tothom sospita i els sondejos diuen, significaria un fracàs majúscul en la història política espanyola recent. Parlem d’un partit que va guanyar les eleccions catalanes el 2017 sent el partit més votat i amb més escons o el 2019 arribant a ser clar candidat a la vicepresidència d’un possible pacte que mai no es va produir amb el PSOE sota el mític lema “Amb Rivera no!”. Efectivament, amb Albert Rivera no hi va haver pacte… Va haver de dimitir pels pèssims resultats electorals que va obtenir, perdent més de 3 milions de vots i passant de ser la tercera força a la sisena a Espanya.
Des d’aleshores, Ciutadans ha estat en una caiguda lliure que ja està arribant al final definitiu. Van fer unes primàries on alguns van pensar que, per canviar el nom de la líder, la tipografia del logotip o el to del seu particular color ataronjat, ja n’hi hauria prou. La realitat és que han estat unes primàries que han generat encara més divisió en què es van presentar en llistes separades la líder del partit Inés Arrimadas i el seu número dos, el portaveu adjunt i vicesecretari general, Edmundo Bal.
No hi va haver cap sorpresa com alguns esperaven. La candidatura oficialista, ‘Renace tu partido‘, liderada per Patricia Guasp, i avalada per la líder del partit, Inés Arrimadas, i la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, van guanyar les primàries.
En clau política considero que la resta dels ciutadans espanyols i no del partit el que veiem són titelles d’Inés Arrimadas els guanyadors d’aquestes primàries a part d’una pèrdua de temps. No serveix de res fer un intent a la desesperada de “renèixer el seu partit” si després segueixen instaurats en l’error que els ha portat a estar a la deriva. Prova d’això va ser pocs dies després d’anunciar oficialment que Patricia Guasp seria la nova líder de Ciutadans, quan la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, va dir al programa Todo es Mentira: “He donat suport a aquesta llista, que és on està la nostra nova líder política, que és Patricia. Que, encara que sigui dona, us ho puc assegurar que ho farà molt bé.” Aquestes declaracions van deixar perplex al plató amb el seu comentari masclista donant per fet que les dones no són igualment vàlides que els homes per al lideratge polític. Evidentment la poca traça d’aquestes declaracions va generar moltes crítiques per part de l’audiència. És així com volien promocionar la seva nova líder? És clar que l’objectiu principal a la desesperada de Ciutadans és aconseguir el 28 de maig als diferents punts del país els vots suficients per obtenir els escons mínims que requereixen els ajuntaments i parlaments i així no desaparèixer de manera oficial de les institucions. D’aquesta manera, podrien presentar-se amb una mica de credibilitat a les eleccions generals del novembre.
Veurem si ho aconsegueixen a ciutats clau com són Madrid, Barcelona, València o Sevilla així com a la gran majoria de comunitats autònomes que també celebraran eleccions. En tot cas, el que ja és insalvable és aconseguir allò que la legislatura passada era l’objectiu principal del partit: Ser el partit de centre d’Espanya per formar governs de coalició amb la dreta i l’esquerra, ser “els Macron” de la política espanyola. Un somni que es va quedar en això, en un somni, ja que quan van tenir l’oportunitat real van triar sempre pactar amb la dreta del Partit Popular i els seus constants discursos incendiaris contra el català a les escoles, contra els “Sanchistas” i amb els seus argumentaris buits contra el govern usant les víctimes d’ETA, defensant la gestació subrogada o fent pinça amb l’extrema dreta, arribant a copiar part dels discursos d’odi de VOX.
Molts votants de Ciutadans passaran a votar irònicament el partit que tant demonitza, el PSOE. I d’altres aniran directes a l’abstenció, a VOX o sobretot al PP. No oblidem que tot allò que encara representa Ciutadans a les institucions locals i estatals ho ocuparà un altre partit, i el temor és que es tradueixi en més diputats per a VOX i el PP. Tenim a les nostres mans impedir aquesta reculada i això només s’aconsegueix votant. Mentrestant, veurem si es confirma l’enfonsament de Ciutadans o si potser acaben fusionant-se del color taronja al color blau clar de Génova 13.
