L’assignatura europea marca els comicis d’aquest 2-A a Andorra

El futur del Principat està condicionat per les negociacions amb Brussel·les i per la decisió del Vaticà de renunciar al coprincipat episcopal, vigent des de l’Edat Mitjana

Xavier Espot

Vagi per endavant: és un mèrit extraordinari que al bell mig del Pirineu, en unes valls tancades i agrícolament molt pobres, s’hi hagi consolidat una població de 80.000 habitants que, a més, ha estat capaç de preservar la seva independència durant més de set segles i té seient a les Nacions Unides. Andorra, encaixonada entre França i Espanya, és un miracle polític i econòmic que cal atribuir a la perseverança i a la intel·ligència dels seus habitants, d’ahir i d’avui.

Però el Principat, en aquest segle XXI, està confrontat a reptes transcendentals que, de manera cabdal, condicionen les eleccions que se celebren aquest diumenge vinent, 2 d’abril, per renovar el Consell General i procedir a l’elecció del nou cap de Govern per als pròxims quatre anys. Les enquestes publicades fins ara assenyalen que el partit governant, Demòcrates per Andorra (DA), liderat per Xavier Espot, pot tornar a guanyar, però el petit cens electoral –només tenen dret a vot els 30.000 ciutadans amb nacionalitat andorrana– pot ser un pou de sorpreses.

La relació amb la Unió Europea (UE) és el gran cavall de batalla. Andorra vol i dol. Vol que Brussel·les respecti la seva especifitat laboral i fiscal i tenir accés a ajudes econòmiques per procedir a la transformació de les estructures del país. Però, a la vegada, Andorra es resisteix a posar fi al monopoli de les empreses públiques en sectors com l’electricitat o les telecomunicacions –que són una font molt important d’ingressos per a les arques de l’Estat– i la banca local, que ha perdut molta pistonada en els últims anys, rebutja la implantació de competidors estrangers.

L’estratègia d’Andorra en les llargues negociacions que manté amb les autoritats comunitàries és fer un bloc amb els altres microestats europeus que tampoc formen part de la UE (Liechtenstein, San Marino i Mònaco), però les seves realitats són molt diferents. A més, l’arquitectura institucional del Principat, fixada en la Constitució del 1993, penja d’un fil.

El Vaticà ja ha fet saber que la figura del copríncep episcopal –que ostenta l’arquebisbe de la Seu d’Urgell– li fa més nosa que servei. Aquesta herència medieval s’ha convertit en una rèmora i és molt possible que Enric Vives, l’actual copríncep episcopal –que es jubila l’any que ve– sigui l’últim. Com s’estructurarà el Principat del Pirineu? Hi renunciarà també el copríncep francès, Emmanuel Macron, i Andorra haurà d’esdevenir una república? Substituirà el cap d’Estat d’Espanya, el rei Felip VI, el copríncep episcopal? Són preguntes importants que ningú no es fa en públic, però que estan en el rerefons d’aquestes eleccions generals.

El canvi climàtic és l’altre gran enemic invisible d’Andorra, que ha viscut uns anys daurats gràcies a l’empenta de l’empresari d’esquí Joan Viladomat –molt mal vist pel Govern de DA– i al turisme de la neu. Un cop ha deixat de ser paradís fiscal i la meca del comerç low cost, l’esquí és un puntal de l’economia del país. Però primer cal que nevi…

Els socialdemòcrates estan preparats per governar el país

La reunificació de la família socialdemòcrata –que s’havia trencat amb la sortida protagonitzada fa deu anys per l’excap de Govern, Jaume Bartumeu– és la gran novetat de les eleccions d’aquest diumenge. Caldrà veure si aquesta aliança de l’esquerra, que compta amb el suport dels sindicats del país, és capaç de tombar la potent maquinària de poder, d’inèrcia conservadora, que ha consolidat DA.

Els socialdemòcrates, de tarannà molt més europeista i partidaris de legalitzar l’avortament, també han fet front comú amb les entitats que s’oposen a dues polèmiques infraestructures que promou el Govern de Xavier Espot: la implantació d’un laboratori d’immunologia que la multinacional Grifols vol aixecar en uns terrenys públics d’Ordino, parròquia declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco; i la construcció de l’heliport nacional al paratge de la Caubella, que provocarà una gran destrossa ecològica si tira endavant. El cap de llista del PS SDP+ per la Massana, Michel Moliné, proposa que la ubicació de l’heliport hauria de ser prop de la frontera amb Espanya, a la zona de Naturland.

8TV i el detectiu Paco Marco, els grans protagonistes

En la campanya de les eleccions d’aquest 2-A hi ha aparegut un convidat molt especial i que ha desfermat passions: el detectiu Paco Marco, exdirector de la coneguda agència Método 3. El canal català 8TV, que té entrada a Andorra, ha decidit dedicar una programació especial sobre els “secrets” i les clavegueres del Principat, que s’ha emès durant tres dissabtes consecutius, dins de l’espai El Fax de 8TV, que dirigeix el periodista Eduard Pujol.

Amb coneixement de causa i sense pèls a la llengua, Paco Marco ha explicat la complicitat de polítics i jutges d’Andorra amb l’operació Catalunya contra líders de l’independentisme català, endegada per l’exministre Jorge Fernández Díaz i executada per la policia patriòtica de José Manuel Villarejo & cia. El detectiu també ha denunciat la connexió d’alts funcionaris de l’Estat i banquers amb trames de narcotraficants.

La duresa de les acusacions emeses per 8TV, recolzades amb documentació, han tingut un fort impacte en l’opinió pública andorrana, que no està acostumada a rebre aquestes teràpies de xoc informatiu, en un país on regna la censura. L’expresident de 8TV, l’empresari andorrà Christian Perez, s’ha desmarcat dels continguts explosius dels programes en els quals ha intervingut Paco Marco, al costat de Pilar Rahola.

(Visited 143 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari