La vergonya de la Llista Vermella

Integrada en la federació Europa Nostra -que presideix la brillantíssima mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli- i que té presència en més de 50 països, l’entitat Hispania Nostra es dedica a la promoció de la protecció del patrimoni arquitectònic històric en el territori d’Espanya. Una de les accions que realitza Hispania Nostra és l’elaboració de la Llista Vermella, on es recullen, a partir de les denúncies que reben, els vestigis de valor arqueològic que resten avui abandonats i en procés de degradació irreversible, amb l’objectiu de promoure la seva rehabilitació, amb fons públics i privats.

Pel que fa a Catalunya, la Llista Vermella d’Hispania Nostra recull una quarantena de casos de patrimoni històric que està en perill de destrucció, per manca de cura: la vil·la romana dels Tolegassos, a Viladamat (Alt Empordà); la comanda templària de Selma, a Aiguamúrcia (Alt Camp); els castells medievals de Granera (Moianès), Vila-romà, a Palamós (Baix Empordà), Montagut, a Sant Julià de Ramis (Gironès), el castell i l’església de Santa Maria, a Castelló de Farfanya (Noguera), el monestir de Santa Maria d’Escarp, a Massalcoreig (Segrià), l’església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià, a Pontils (Conca de Barberà) i un llarg i dolorosíssim etcètera.

Aquesta llista no és, ni de bon tros, exhaustiva. Cal afegir-hi les nombrosíssimes restes de civilitzacions passades -en especial, iberes, romanes…- que estan enterrades, però perfectament localitzades des de fa anys i que esperen que s’hi facin treballs de recuperació arqueològica perquè puguin emergir de nou; o els monuments megalítics que hi ha disseminats, sense protecció, a les nostres muntanyes.

Tenim la Generalitat restablerta des de fa 45 anys, amb la conselleria de Cultura i el servei d’Arqueologia; tenim les quatre diputacions provincials, creades per les Corts de Cadis, l’any 1812, i, a partir del 1987, tenim els consells comarcals, institucions totes ells amb departaments i pressupostos dedicats a cultura. Tenim una rica xarxa de fundacions i de mecenes que, ben assessorats i acompanyats, podrien invertir en la restauració del patrimoni històric abandonat.  

Si Catalunya ha de ser, primer de tot hem de preservar i honorar la memòria del passat. Ja vaig denunciar des d’aquesta tribuna el cas espaterrant de la gran vil·la romana del Roser, a Calella (Maresme), que ha quedat mutilada i amagada per la construcció d’un supermercat de la cadena alemanya Aldi, malgrat les protestes veïnals… i amb el vistiplau del departament de Cultura de la Generalitat (!).

Ara, està en perill el poblat ibèric del Turó de Can Boscà, a Badalona. La Sareb promou a la zona uns blocs d’habitatges i s’ha previst una nova carretera de connexió que, si s’acaba executant, es carregarà aquest importantíssim nucli arqueològic de la serra de Marina. Ens hem begut l’enteniment? Com pot ser que passin encara coses com aquestes a la Catalunya del segle XXI? 

La Llista Vermella de l’entitat Hispania Nostra i, en general, la protecció de tot el patrimoni que historiadors i arqueòlegs consideren intocable, haurien de convertir-se en el full de ruta de les institucions i de la societat civil catalana per emprendre, tot seguit, la seva salvaguarda i restauració. El patriotisme es demostra  amb amor, amb diners i amb treball. 

El president Pere Aragonès, si realment vol fer-se escoltar i estimar pels catalans, hauria d’anunciar i endegar un pla llampec per aturar la degradació d’aquests monuments i impedir que projectes devastadors com l’Aldi de Calella i la carretera de Badalona acabin consumant-se.  A més de crear llocs de feina, la recuperació del patrimoni arqueològic és un símbol de responsabilitat i d’autoestima col·lectiva.

Està molt bé i aplaudeixo que la Generalitat inverteixi i focalitzi esforços en la recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil i, en especial, en la recuperació i identificació dels cossos de combatents enterrats en foses comunes per lliurar-los als seus familiars. Però la Memòria Històrica de Catalunya abasta milers d’anys i mereix una atenció i dedicació prioritària.

En aquest sentit, trobo especialment escandalós que continuï, dia i nit, la destrucció del gran jardí mesozoic que els paleontòlegs han delimitat a les comarques del Vallès, l’Anoia i el Penedès i que és considerat el més important i valuós d’Europa. En aquesta zona, per exemple, s’hi van trobar les restes dels homínids Pau i Laia, que han estat batejats com “els primers catalans”.

Doncs bé, al bell mig d’aquest riquíssim “jardí de les delícies” dels paleontòlegs s’hi ha implantat, des de fa anys, l’abocador de residus de Can Mata, el més gran de Catalunya, que no para de créixer, davant la indignació i la impotència dels veïns. La comunitat científica internacional està astorada davant aquest increïble sacrilegi, inconcebible en qualsevol altre país europeu i  que, a més, només beneficia l’empresa que gestiona l’abocador: Cespa, filial de Ferrovial, l’empresa del 4% del cas Palau de la Música. Catalunya és així…

(Visited 319 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari