El brindis al sol de Van den Eynde es creua amb un altre drama de l’Espai Barça

Laporta fitxa l'advocat estrella del Procés per demostrar que avui el club no paga cap exàrbitre, mentre la crisi bancària amenaça d'esfondrar l'obra de Limak abans de començar

Andreu van den Eynde
Andreu van den Eynde

Va ser exactament dimarts passat, dia 14 de març, quan la directiva de Joan Laporta va filtrar el fitxatge de l’advocat català Andreu van den Eynde per fer l’informe de compliance intern del club arran del cas Negreira. La seva missió serà, d’acord amb les fonts del mateix club, fer una investigació per aclarir si s’ha registrat algun incompliment en el conjunt de l’estructura financera, empresarial o tècnica del club. Sembla una broma de mal gust que, després d’estar anunciant aquestes explicacions pendents des de fa dies, Laporta no s’hagi decidit fins ara a posar en mans d’un expert extern una cosa tan senzilla com demanar a l’administració del club un informe històric sobre els pagaments al clan Negreira, els contractes justificatius dels serveis prestats i el material lliurat per l’excol·legiat i el seu fill en contrapartida a aquestes enormes factures diligentment pagades pel club.

L’explosió periodística del cas es va produir exactament el 16 de febrer passat, en vigílies del partit d’anada del play-off d’Europe League al Camp Nou contra el Manchester United; és a dir, fa exactament un mes. Des de llavors, Laporta ha realitzat les aparicions mínimes exigides pel càrrec, mai davant dels mitjans ni acceptant preguntes, anunciant haver delegat al responsable del departament de compliance, Sergi Atienza, la preceptiva investigació, i que aquesta comptarà amb la col·laboració i la independència d’assessors externs -d’advocats, va precisar el president-.

Sona grotesc i a presa de pèl que Laporta hagi trigat exactament un mes a trobar un advocat disponible o qualificat per a aquesta tasca, període que ha aprofitat la trinxera madridista i centralista per generar un soroll tan ensordidor que la UEFA no es podrà fer la sorda.

En realitat, la dificultat no era tant contractar els serveis professionals d’un bufet especialitzat com garantir resultats acomodats a la voluntat del client, Laporta i els seus interessos en aquest cas, i, alhora, projectar credibilitat i prestigi indiscutibles. Aquestes dues exigències semblen coincidir al despatx de dret penal de Van den Eynde, que disposa d’una àrea d’auditoria penal (compliance) i de dret penal preventiu de nivell corporatiu.

No és casual tampoc l’elecció de Van den Eynde, popular per la seva participació en els judicis del procés i l’èxit d’haver aconseguit aplicar la doctrina Junqueras a l’àmbit europeu. Laporta paga així alguns dels molts favors i la protecció que gaudeix des del Govern i el seu entorn, assegurant-se un informe pulcre i net sobre l’excels rigor del funcionament de l’organització interna del club sota la presidència de Laporta, que, a més, no s’ha vist en la tessitura de decidir si seguia o no pagant l’impost revolucionari a José María Enríquez Negreira per la senzilla raó que això ja ho va fer Josep Maria Bartomeu fa cinc anys. En altres paraules, encarregar un informe d’aquest tipus, extemporani i anacrònic, sobre si el Barça d’avui garanteix l’estètica i l’ètica dels seus gestors i executius, que sortirà que sí perquè la minuta serà galàctica, només és un brindis al sol quan el que els socis esperen és saber què va passar entre el 2001 i el 2018 amb els informes arbitrals.

Els digitals de Madrid, d’altra banda, han publicat dos informes de Negreira -breus, ordinaris, innecessaris i plens de faltes d’ortografia, encara que pagats a preu d’or- pels quals el Barça va abonar factures excessives i inexplicables. Per aquest motiu, Laporta dilatarà tot el que pugui i més aquestes explicacions pendents, si és que mai les ofereix, perquè, a més, no existeixen ni tan sols aquests informes quan, sota la seva primera presidència, es va multiplicar per quatre la retribució a Negreira.

El cas és guanyar aquest temps tan valuós que Laporta necessita per signar el finançament de l’Espai Barça abans de la data límit del 31 de març, un acord amb els inversors de Goldman Sachs i de JP Morgan que, segons ha publicat pomposament La Vanguardia, no s’han fet enrere ni tan sols per l’impacte tan negatiu del cas Negreira.

Alguns especialistes sostenen que, en definitiva, Goldman no vol abaixar-se de l’autobús perquè el Barça ja li deu 180 milions anticipats i perquè, en definitiva, com a primer prestador del Barça, es pot fer amb el control i amb la propietat del club quan vulgui i com vulgui, molt més si acaba posant els fons necessaris per arrencar l’obra.

El problema, greu i inesperat, ha sorgit les últimes hores a causa de la nova crisi bancària a conseqüència de la fallida del Credit Suisse, arrossegant una caiguda històrica a les borses i un refredament del sector financer que, exactament, al Barça de Laporta el sorprèn sense defenses, sense agafadors i sense haver aconseguit lligar un finançament a temps d’evitar un altre revés tan fort. Si ja s’escoltaven, fins i tot dins de la mateixa junta, veus partidàries de frenar-ho tot abans de fer el salt a Montjuïc, aquest nou escenari hauria de forçar, si més no, un debat si és que abans no el tanca la maquinària de Goldman per voluntat pròpia o perquè suggereix una altra pujada d’interessos que, per descomptat, el Barça no es podria ni plantejar-se.

Aquest i altres enigmes que ja ha provocat el cas Negreira aquest mes març, frontera de l’Espai Barça, queden pendents de resoldre. Que Laporta no té previst aclarir les coses als socis en força dies, això és una certesa.

(Visited 4.082 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari