El Real Madrid també deixa Laporta sol en ple cas Negreira

Florentino Pérez era, fins ara, el gran aliat del president del Barça

Joan Laporta i Florentino Pérez
Joan Laporta i Florentino Pérez

Com no podia ser altrament, el Real Madrid no només s’ha desmarcat de l’elegant i inicial postura de defensar la presumpció d’innocència del FC Barcelona en el cas Negreira. En un gir radical del seu guió, Florentino ha passat de l’actitud contemplativa i gairebé amistosa de fa tot just uns dies a escenificar amb teatralitat que, com a primer rival del Barça, avui sí que se sent ofès i directament perjudicat.

Feia anys que el president del Real Madrid no anunciava i telegrafiava una reunió extraordinària de la junta directiva com ho va fer un dia abans, anunciant el caràcter urgent i transcendent de la convocatòria per a aquest diumenge, per si el partit de Lliga de dissabte contra l’Espanyol pogués eclipsar l’esperat anunci de la seva postura institucional a favor de sumar-se a aquesta querella que també Florentino dona per feta després de l’escrit de denúncia de la Fiscalia.

L’anunci, per la pompa i el tractament periodístic, comporta un canvi inevitable en les relacions entre el Real Madrid de Florentino i el Barça de Joan Laporta, que va triar la tutoria blanca molt abans del que alguns volen veure en el moment que va buscar la protecció del mateix Florentino per penjar la pancarta del Bernabéu i, a la seva manera, assegurar-se la victòria a les eleccions.

La seva, que no la del Barça, ja que el temps ha demostrat, fins avui, que el retorn de Laporta a la llotja del Camp Nou ha beneficiat sobretot els interessos blancs, portant agafat per la mà un president gens previngut que, per complaure el del Real Madrid, va fer fora Messi, va regalar Griezmann a l’At. Madrid, va tancar el seu primer any en blanc, es va posar en ridícul a Europa, va trencar amb Tebas i va destacar per defensar la Superlliga, guanyant-se així l’enemistat de la resta del futbol espanyol i europeu.

Amb el club arruïnat i desesperat, Laporta va fer una cosa encara pitjor: posar-se en mans de l’equip financer de Florentino per poder estirar més el braç que la màniga, a força de palanques, i fitxar onze jugadors per renovar l’equip a Xavi.

El que no li van advertir va ser que Tebas l’esperava al final d’aquesta bogeria, amb retallades i limitacions de marge salarial legítimament aplicables a una gestió basada en vendre patrimoni i actius perquè no és capaç d’aconseguir l’equilibri pressupostari necessari per sobreviure.

El que Florentino no esperava, segurament, és que Laporta el traís, lliurant-se als braços d’una constructora turca contra els interessos de les grans empreses espanyoles, que aspiraven a quedar-se l’obra del Camp Nou, decisió que ha significat el principi d’una sèrie de cataclismes, dels quals el cas Negreira és només el principi.

Avui, oficialment, el Real Madrid torna a ser l’enemic número u del FC Barcelona en un escenari on les coses semblen tornar al seu espai natural, de respecte i de defensa dels interessos comuns, però de rivalitat i lluita sense treva per liderar el futbol mundial.

Com seran les relacions a partir d’ara, a una setmana del Clàssic que probablement resoldrà la Lliga? De la mateixa manera que el madridisme ha exigit virulència institucional en l’assumpte Negreira, des d’avui el barcelonisme no entendria que Laporta continués sent el soci preferent i incondicional de Florentino en les seves guerres contra la UEFA i contra LaLiga. El Real Madrid és part acusadora i el Barça el club acusat: amb aquest panorama serà complicat mantenir, ni tan sols de portes enfora, aquesta complicitat tan estreta.

Laporta tenia un únic aliat en les seves batalles contra tots. Ara està sol i en el punt de mira d’un procés judicial que, amb el reforç del Real Madrid al bàndol contrari, adquireix una dimensió i una força de la qual serà complicat escapar-se.

(Visited 87 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari