A Turquia i Síria hi han coincidit la barbàrie de les guerres i els conflictes armats amb la violència natural provocada pels terratrèmols. El dilluns 6 de febrer, dos potents terratrèmols van sacsejar ambdós països. El nombre de víctimes mortals comptabilitzades s’apropava a les 30.000 aquest diumenge. Nacions Unides calculava que aquesta xifra podria enlairar-se fins les 50.000. El nombre de ferits superava els cent mil. El d’afectats era de molts milions. L’Organització Mundial l’elevava a 23 milions, 1,4 milions dels quals, nens i nenes.
Bona part del territori afectat pel terratrèmol a Turquia correspon a zones on actua el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), una organització armada que lluita per la independència de les regions de majoria kurda. El PKK ha anunciat que aturarà les seves accions per facilitar la recerca de supervivents sempre i quan l’exèrcit turc no ataqui les seves milícies.
El-mostafa Benlamlih, coordinador de l’ajuda humanitària de les Nacions Unides a Síria, estima en 11 milions les persones afectades pels terratrèmols en aquest país. “Es tracta d’una crisi sobre una altra crisi”, ha declarat. L’altra crisi és la guerra que pateix Síria des de fa 12 anys i que fa que 15,3 milions de persones estiguessin ja necessitades d’ajut abans que el terra tremolés. Quatre milions d’aquestes persones no tenien els aliments i serveis mínims per sobreviure.
La incapacitat de les autoritats turques i iranianes de fer front soles a una tragèdia d’aquesta magnitud ha mobilitzat l’ajut internacional. El govern sirià no ha facilitat gaire la tasca dels bombers, experts i personal humanitari internacional perquè beneficiava persones que viuen en zones ocupades per forces oposades al règim de Bashar al-Assad.
Hem vist aquests dies, doncs, com es contraposaven guerra i solidaritat. El PKK proposava aturar la guerra mentre la solidaritat mostrava la millor cara dels sers humans.
Fa uns dies, vaig entrevistar el periodista Marc Marginedas, arran de l’estrena del documental ‘Retorn a Raqqa’, que tracta del seu segrest durant sis mesos, a Síria, juntament amb una vintena de periodistes i cooperants de diferents països. Li vaig preguntar si algun dia hi hauria un món en pau. Em va respondre que ara estem millor que a la Segona Guerra Mundial i que creu que en el futur les guerres seran menys devastadores.
La solidaritat, com s’ha tornat a veure a Turquia i Síria, existeix. I seguirà existint el dia que no hi hagi guerres. Ni devastadores ni no devastadores.
