Per què des dels Mossos es retarda el judici del ‘Barçagate’?

Josep Maria Bartomeu

Les informacions sobre el Barçagate comencen a ser menys optimistes que abans per als mitjans que, com l’agència EFE o la Cadena SER (Què t’hi jugues?), han esdevingut portaveus de la part demandant, el col·lectiu Dignitat Blaugrana, que va ser mobilitzat en el seu dia per cooperar amb el suposat escàndol, atribuït a Josep Maria Bartomeu, d’enviar piulades susceptibles d’alterar la sensibilitat de Jaume Roures, Josep Guardiola i alguns jugadors del primer equip de futbol del Barça, com Gerard Piqué.

En línies generals, els afectats no semblen tenir la pell tan fina perquè aquests missatges, produïts per comptes amb tot just quatre seguidors fa almenys quatre anys, els hagin causat danys psicològics greus. Això salta a la vista. Almenys, comparats amb els descarnats insults dels destacats membres laportistes de l’extint programa Zona Franca de TV3, fan riure i donen la sensació d’estar assistint a una comèdia, mediàtica sobretot, sense precedents.

Una altra cosa és que, en el marc de l’exageració processal en què s’ha convertit la causa, la notícia de l’ampliació de la instrucció, com a mínim fins al 29 de juliol que ve, hagi acabat de confirmar la ingerència escandalosa i inaudita dels Mossos d’Esquadra, principal responsable d’aquest retard nou i esbojarrat que la magistrada no ha tingut més remei que acceptar i patir des del dia que el cos autonòmic va decidir, pel seu compte, fer un escorcoll al club i a les oficines i pisos dels investigats, a més d’enviar al calabós l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu.

Des que els Mossos van obtenir aquest preuat botí, consistent en una gegantina quantitat de discos durs replicats, només han aparegut informes frívols i esbiaixats sobre assumptes que no tenen res a veure amb la causa. Aquest cos policial, en definitiva, no ha estat capaç, des d’aquest escorcoll realitzat el 7 de març del 2021 -aviat farà dos anys-, d’emetre el seu propi informe sobre el fons de la pretensió de la demanda. Aquesta és demostrar, per una banda, que la directiva de l’època va anar més enllà de l’objectiu de monitorar les xarxes i de la defensa i el reforç de les actuacions institucionals; i per una altra, posar en evidència que va ser l’expresident Josep Maria Bartomeu qui, personalment, va decidir atacar personatges il·lustres de l’entorn. Ara, l’excusa dels Mossos, traslladada al jutge responsable de la instrucció, sosté que no han tingut temps per acabar de bussejar i investigar severament sobre els fets pertinents.

Traduït a la realitat, els Mossos encara no han estat capaços de trobar els indicis que poguessin reprovar els arguments, les declaracions i les evidències aportades fins ara pels testimonis, alguns dels quals declaren aquest divendres en una altra sessió que la jutgessa va administrant amb comptagotes per justificar un retard que no té cap explicació. De fet, la declaració de Bartomeu s’ha tornat a posposar també sense causa aparent, més enllà de que el paper de Mossos està tan excedit com el límit salarial de Laporta.

Els portaveus periodístics del cas i beneficiaris exclusius de les filtracions dels Mossos potser s’hauran de replantejar o endarrerir el festival de pòdcasts anunciat. De moment, ha sorprès el seu comentari a la SER sobre la seva sensació que, de vegades, la justícia pot fer sentències a la carta, quan s’han referit a aquesta nova prolongació interminable d’un cas en què el que sí que sembla és que algú de la policia autonòmica vulgui ser també jutge o part de la causa.

(Visited 183 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari