L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet un viratge en els darrers temps que l’ha portat de ser el referent cívic de tots els partits independentistes a dedicar-se a atacar les formacions. I últimament, a més, s’ha centrat a arremetre, de manera velada o directa, contra Esquerra Republicana. Els pactes d’ERC amb el govern espanyol i la seva renúncia a la unilateralitat immediata han convertit el partit de Pere Aragonès i Oriol Junqueras en la diana dels seus dards. A més, notables membres de l’entitat es dediquen sistemàticament a fer campanya contra els republicans a les xarxes.
Tot això, sumat a la concentració que l’ANC va fer per primer cop contra el Govern coincidint amb la sortida de Junts de l’executiu i amb la cúpula exconvergent animant a la seva participació en aquesta mobilització, ha fet que la militància d’ERC que encara estava a l’ANC hagi replantejat el seu paper. Fonts del secretariat de l’ANC diuen que el distanciament amb ERC s’està notant i que les baixes dels socis s’han multiplicat entre els republicans. El trencament arriba, a més, quan des de Junts especulen en privat de conformar una llista conjunta amb l’ANC a les pròximes eleccions si al partit de Laura Borràs hi ha una escissió.
