Aquests dies és habitual que les persones es desitgin un bon any 2023 les unes a les altres. I sovint s’afegeixen algunes concrecions del contingut d’aquest desig. ‘Un bon any amb salut, amor i alegria”, per exemple. “Aquest any, sí”, solien dir els seguidors del Barça anys enrere, pensant que el tancarien amb algun trofeu nou a les seves vitrines.
M’ha donat per pensar què voldria que no hi hagués en aquest any nou. El primer que m’ha vingut al cap després d’assabentar-me de les últimes notícies és que m’agradaria que el 2023 transcorregués sense que hi hagués cap execució pública d’opositors al règim de l’Iran. Ni pública ni privada. I que la pena de mort desaparegués dels codis penals de tots els països del món.
M’agrada imaginar un 2023 sense pobres ni gent dormint al carrer perquè no té un lloc digne per fer-ho, sense violència de gènere ni de cap tipus, sense partits i col·lectius que sembrin l’odi entre comunitats i persones, sense racisme –ni institucional ni a nivell de carrer-, sense discriminació de ningú per les seves preferències sexuals, el color de la pell, la llengua que parlen, l’edat que tenen o la religió en què creuen o perquè no creuen en cap.
Per descomptat que seria fantàstic que 2023 fos un any sense guerres, sense drons que bombardegin ciutats i sense que milions de persones hagin de fugir de les seves llars per culpa d’aquests conflictes.
Un 2023 sense que milers de persones s’ofeguin al Mediterrani o morin a Melilla o a la frontera entre Mèxic i els Estats Units perquè no els deixen entrar als països rics de forma que no posi en perill les seves vides. Sense que les vacunes necessàries per fer front a una pandèmia no es reparteixin de forma discriminatòria entre els països rics i els que no ho són. Sense dictadures i dictadors que imposin els seus interessos a una població oprimida. Sense països on ser periodista o defensor dels drets humans o ambientals comporti risc per la seva integritat física. Sense seguir contaminant el Planeta i posant en perill el futur de la Humanitat.
Un 2023 on els diners no mesurin la vàlua de les persones i els que hi ha es dediquin a millorar els serveis de salut, educatius, culturals i de recerca en comptes de promoure cops de colze, enveja i corrupció.
I, ara que Joan Manuel Serrat ha deixat de fer concerts, li manllevo alguna de les seves idees: “Seria fantàstic que Sant Pere pagant, no cantés, que no perdessin sempre els mateixos, que heretessin els desheretats, que la força no fos la raó, que la ciència fos neutral, no passar per l’embut, que arribés el dia del sentit comú, trobar-se com a casa a tot arreu, poder badar sense córrer perill i que tots fóssim fills de déu”.
Seria fantàstic! Seria tot un detall i tot un gest per part del 2023 que coincidís, es deixés convèncer i fos tal com jo l’he imaginat.
