Aquest 2023 no podia començar millor, amb l’acte de presa de possessió de Luiz Inácio Lula da Silva com a president del Brasil. Per allò que és i que representa: un obrer metal·lúrgic i sindicalista que ha conquerit democràticament, per tercera vegada, la presidència d’un dels països més poblats del planeta, de 214 milions d’habitants.
Però Lula da Silva transcendeix el càrrec institucional que ostenta. És el líder regional i referent indiscutible de l’esquerra progressista d’Amèrica Llatina, com ho demostra la nodrida presència de les primeres autoritats de l’àrea iberoamericana en l’acte celebrat a Brasília, inclosos els caps d’Estat d’Espanya, Felip VI, i de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa.
En el camí cap a la conformació d’un govern mundial que planifiqui i organitzi la vida dels 8.000 milions de persones que habitem la Terra –sota els paràmetres del respecte als Drets Humans, la coexistència pacífica i la desaparició de les desigualtats socials- és important que es constitueixin grans blocs homogenis que permetin avançar cap a aquesta fusió desitjada. La Unió Europea, que aplega 500 milions d’habitants de llengües i cultures molt diverses, és el paradigma d’aquest projecte que ha d’unir la humanitat.
Iberoamèrica, entès com el conjunt de països que comparteixen un mateix espai geogràfic i una llengua de matriu ibèrica –espanyol i portuguès-, seria la següent etapa d’aquesta vertebració imprescindible. Hi ha una evidència: la manca d’una unió monetària i política afebleix tots i cadascun dels països (Argentina, Xile, Perú, Colòmbia, Bolívia, Brasil, Veneçuela, Uruguai, Paraguai, Equador, Mèxic…) i els situa en una posició d’indefensió i de sotmetiment davant de potències consolidades com els Estats Units o la Xina.
Si Iberoamèrica prengués el camí de la integració, les seves divises nacionals deixarien de ser xavalla, les seves extraordinàries riqueses naturals podrien ser comercialitzades a preus justos i això, sens dubte, beneficiaria els 640 milions d’habitants de la zona Latam, des de la frontera dels Estats Units fins a la Patagònia, que s’han convertit en presoners de la misèria i en “carn d’emigració”. En aquest sentit, Lula da Silva, en el seu primer discurs oficial, ja ha manifestat la seva voluntat de revitalitzar i enfortir el Mercosur i la CELAC, que són els instruments que han de fer possible el “vell i bell somni” dels Estats Units d’Amèrica del Sud.
Els avenços tecnològics determinen i anticipen els canvis de civilització. Així va passar amb el foc, amb la roda, amb la navegació, amb la impremta, amb el vapor, amb els combustibles fòssils, amb l’energia de fissió nuclear… i, des de fa unes dècades, amb la digitalització i les telecomunicacions. Internet, sens dubte, marca una nova etapa en la història i facilita, precisament, la unificació de la humanitat, més enllà de les fronteres i les banderes que coneixem i que hem heretat d’antigues guerres.
El projecte d’integració d’Amèrica Llatina, que el nou president del Brasil pot i ha d’encapçalar, ha de servir, també, per propulsar, de manera decidida i irreversible, la integració de la península Ibèrica. Espanya i Portugal són, en definitiva, les potències generadores de l’europeïtzació del continent americà. Se les pot acusar de “colonitzadores”, de “genocides”, d’“etnocides”… Però són fets de segles enrere i ja se sap que aigua passada no mou molí.
La realitat, avui, és que a l’Amèrica Llatina hi ha 640 milions de persones que parlen i s’entenen en espanyol i portuguès i que això, ens agradi o no ens agradi, crea uns vincles fortíssims amb els dos estats de la península Ibèrica. La dimensió atlàntica d’Amèrica estableix una relació privilegiada amb Europa i és obvi que Espanya i Portugal són el cap de pont d’aquesta poderosa dinàmica econòmica, política i cultural.
Una major compenetració entre ambdós països –que és el que propugna el nostre diari EL TRAPEZIO és el “microcosmos” que ha de fer possible el “macrocosmos” de la integració dels estats llatinoamericans, sota la batuta i l’autoritat moral de Luiz Inácio Lula da Silva. Aquest és l’escenari radiant que se’ns ha obert aquest 1 de gener –després de la fosca etapa representada per Jair Bolsonaro i el seu “padrí”, Donald Trump- i que hem de saber aprofitar i expandir.
Els humans tenim dret a la felicitat i a viure en un Món millor. Aquesta és la torxa que il·lumina els nostres ulls i que guia les nostres passes des de la profunditat dels temps. Hem viscut horribles maltempsades i hem patit adversitats d’una extrema crueltat –com les que ara mateix sofreix la població d’Ucraïna-, però també hem pogut comprovar, una vegada i una altra, que l’amor i l’alegria que brollen dels nostres cors són indestructibles i que el bé sempre acaba guanyant sobre el mal.
És amb aquesta convicció que encaro el 2023. No deixaré que ens arrabassin l’esperança que s’ha obert aquest 1 de gener: al Brasil, a l’Amèrica Llatina, a Ibèria, a Europa i al Món. I lluitaré cada dia perquè els bons propòsits i les bones notícies triomfin aquí i arreu. Per nosaltres, pels nostres fills, per tothom.
