La militància de Junts per Catalunya ha decidit que el partit abandoni el Govern. El no ha estat l’opció vencedora amb el 55,73% dels vots en la consulta interna, mentre que els vots favorables a continuar han estat el 42,39%, i hi ha hagut un 1,88% de vots en blanc. La participació ha estat molt elevada, el 79,18%.
La votació ha estat telemàtica i ha acabat aquest divendres a les cinc de la tarda. La consulta estava en marxa des de la mitjanit de dimecres a dijous, amb la pregunta: “Vols que Junts segueixi formant part de l’actual govern de la Generalitat Catalunya?”.
Ara, a partir de les sis de la tarda, es reunirà la direcció de la formació per avaluar el resultat i veure com s’ha d’aplicar. Després, és previst que compareguin els seus dirigents en roda de premsa.
El president, Pere Aragonès, ha estat pendent dels resultats de la consulta des del Palau de la Generalitat, preparat per prendre decisions ràpides. I és que és evident que això marca un punt d’inflexió a la legislatura.
Hores abans de donar-se a conèixer el sentit del vot dels afiliats de Junts, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ja ha assegurat que el Govern farà “canvis” tan aviat com sigui possible, respectant els temps de Junts.
La crisi entre els socis de govern, latent des de fa mesos, va esclatar tot just dimarts de la setmana passada, en el marc del debat de política general. Junts, per boca del portaveu parlamentari, Albert Batet, va lamentar que no s’estava complint el previst en el pacte de govern i va obrir la porta a l’opció que Aragonès sotmetés a votació del Parlament la seva continuïtat com a president, el que es coneix com a qüestió de confiança.
Una idea que no va agradar gens al president de la Generalitat, que pocs minuts després ja instava obertament Junts a prendre una decisió sobre la seva continuïtat al govern, tot i insistir que mantenia la total confiança amb tots els membres del govern. L’endemà, Aragonès va reunir d’urgència el govern, i va decidir, finalment, cessar el seu vicepresident, Jordi Puigneró, amb l’argument que no l’havia informat de les intencions del seu grup parlamentari de plantejar la qüestió de confiança.
