Eduard Romeu es queda sense arguments davant la catàstrofe econòmica i financera

El vicepresident econòmic de Laporta no convenç amb un relat mediocre i mentider sobre una massa salarial que s'ha disparat i l'aplicació de mesures de rigor i austeritat que ja arriben massa tard

Eduard Romeu

La maniobra promoguda des de la junta del Barça pel vicepresident econòmic Eduard Romeu, que va provar de fer una entrevista preparatòria de l’assemblea, no ha funcionat. El seu discurs i missatge són mentiders, mancats de credibilitat i arguments, motius pels quals molt probablement no s’ha prodigat gaire.

Tampoc no cal, ja que no ha de replicar cap oposició ni enfrontar-se a una premsa preparada, exigent o independent. No en queda. L’assemblea de compromissaris serà, per tant, plàcida per a la junta i abusiva per als drets dels socis, que veuran com s’aproven liquidacions, pressupostos i palanques amb l’altre recurs mediàtic, el del president Joan Laporta, que ja ha advertit que davant la necessitat d’esprémer els recursos socials mitjançant una derrama o un augment dels abonaments ha preferit vendre patrimoni. Truc o tracte.

El que van haver de fer entre tots -Joan Laporta, Ferran Reverter i Eduard Romeu-, era aprovar al seu moment un pla seriós de recuperació de la pandèmia, centrar-se en el veritable problema i no dedicar-se a posar en el punt de mira la junta anterior, no només després les eleccions sinó des de molt abans, amb un vot de censura que, s’ha demostrat, ha tingut conseqüències catastròfiques.

A Josep Maria Bartomeu, segons van argumentar els promotors colpistes, els mateixos que segueixen dominant l’entorn laportista des dels més baixos recursos del poder polític-sobiranista, econòmic, mediàtic i social, van arribar a acusar-lo d’enganyar el soci perquè la seva administració va aconseguir perfeccionar i rendibilitzar extraordinàriament el Seient Lliure. Li van recriminar que aquests beneficis amb què es pagava a Leo Messi, la resta de la plantilla, les seccions i la Masia no es revertissin al compte corrent dels socis, com si això fos possible.

TV3, el principal braç armat de l’oposició a Bartomeu, va fer d’aquesta bogeria una bandera, mentre avui calla, oculta, dissimula i mira cap a un altre costat amb els excessos de Laporta i dels seus mediocres i inútils còmplices en matèria econòmica i financera.

Eduard Romeu ha esgrimit com una gran victòria el seu balanç en aquest àmbit: “Es pot dir que hem salvat el club, però encara no el tenim sa”, ha dit, després d’empobrir el Barça fins al límit de deixar-lo abocat a una SA irremeiablement.

Si els 870 milions d’euros obtinguts per la venda de patrimoni, en bona part irrecuperables per sempre, no han servit més que per evitar el ridícul dels seus pressupostos i de la seva gestió, ja que s’ha consolidat un dèficit estructural de més de 100 milions anuals, l’afirmació de Romeu és un acudit o part de l’últim monòleg abans de caure a l’abisme.

A aquest panorama, Romeu afegeix que s’està en camí de regular la massa salarial, presumint d’“haver-la rebaixat en 150 milions”. Una xifra que es treu de la màniga, gràcies a haver fet fora Messi i Griezmann i haver fracassat en tots els fronts, esportiu, comercial, econòmic i social la temporada anterior, sense admetre, com sí que ho fa la memòria oficial d’aquest any, que les nòmines esportives s’han disparat fins als 656 milions, la segona més alta de la història.

Afegeix també en el seu argumentari que el Barça “no tindrà problemes per inscriure jugadors l’estiu que ve”, mentre que Javier Tebas ja l’ha advertit que ha de reduir en 200 milions la massa salarial per poder seguir jugant a LaLiga. Romeu ve a dir, en realitat, que no hi haurà dificultat perquè no hi haurà fitxatges sinó una venda obligada de jugadors.

Romeu segueix donant puntades cap endavant, posposant pagaments, diferint nòmines i endarreriments, com els 50 milions que se li deuen a Messi, motiu pel qual se’l convida a tornar, això sí, de franc.

Juga amb foc, ja que a més d’un escenari dantesc per a aquesta temporada en què no es cobreixen les despeses previstes ni amb els ingressos de més alta estimació, els recursos com els drets de TV i els procedents dels actius digitals han baixat en no menys de 60 milions.

Acostumat a les seves pràctiques especulatives, pretén generar un estat de benestar barcelonista que no existeix sobretot davant Goldman Sachs perquè alliberi els 1.500 milions de l’Espai Barça.

Per això des de la junta s’al·ludeix contínuament al trasllat a Montjuïc a partir de la temporada 2023-24, una missió impossible perquè a dia d’avui no s’ha entrat a l’Ajuntament el nou projecte de reforma arquitectònica i perquè en el cas que es trobés la fórmula d’anar enderrocant la Tercera Graderia, en espera de la llicència final, al cost d’uns 20 milions de recondicionar l’Estadi Olímpic, caldria afegir-hi una reducció d’ingressos per abonats, taquilles i Museu, en cap cas inferior als 50 milions.

“Ara cal molta austeritat i molt rigor, i queda molta feina per fer”, aquesta és la seva recepta màgica, probablement encertada i efectiva si s’hagués aplicat fa mesos per evitar aquesta tragèdia de les palanques en tres actes i l’estat de ruïna irrecuperable en el qual es troba el club.

Efectivament, no es van adoptar mesures com rebaixar unilateralment les fitxes en un 20% quan estava justificat fer-ho. Una mesura que Laporta no es va atrevir a ordenar, com sí que ho havia fet Bartomeu, a qui li va costar el càrrec haver escurçat en un 12% els salaris en els tres mesos de pandèmia de la temporada 2019-20, quan l’equip era líder a la Lliga i s’havia d’enfrontar al Bayern als quarts de final de la Champions.

Tampoc mesures d’austeritat, irrealitzables tenint un president malbaratador com Laporta que porta una vida de cinc estrelles a costa del club i que no descarta cap fitxatge ni operació que no estigui associada a una generosa comissió, en principi per a terceres persones com els agents Iván de la Peña, Pini Zahavi, Jorge Mendes o Darren Dein.

Les mentides d’Eduard Romeu són una prolongació de les de Joan Laporta i el resultat d’una interpretació dolenta i esperpèntica de les línies marcades al seu dia per Ferran Reverter. Romeu podria i probablement hauria d’haver dimitit quan l’aval del seu cap Elias es va convertir en paper mullat, igual que la mateixa dignitat del vicepresident econòmic, a qui Laporta va prometre la presidència de la Comissió Econòmica si se’n va Jaume Guardiola.

(Visited 325 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari