Javier Tebas segueix sense fiar-se’n ni creure’s els tripijocs financers de Laporta

LaLiga obliga la junta a incloure una ratificació assembleària de les palanques, conscient que el president s'ha saltat els límits autoritzats pels socis i ha incomplert les promeses

Javier Tebas

Pocs dies abans de l’assemblea, l’aparell laportista de propaganda i control de l’opinió pública blaugrana treballa incansable el contraatac dels informes Barçaleaks d’El Mundo i, mentrestant, inundar les redaccions de presumptes novetats sobre l’Espai Barça, aquesta obra que Joan Laporta vol començar per la teulada en una altra demostració que viu al dia, improvisant, sense un guió definit de govern i amb aquesta vocació de prioritzar la gestió mediàtica sobre la real.

Laporta roman intranquil aquests dies previs pel fet que LaLiga l’ha obligat a sotmetre a la votació de l’assemblea una ratificació social de les palanques. D’aquesta manera, el punt dos de l’ordre del dia s’ha ampliat sobre el redactat habitual: “Informe i aprovació, si s’escau, de la liquidació de l’exercici econòmic corresponent a la temporada 2021/2022”, afegint aquesta vegada que “inclou l’informe i la ratificació de l’operació i els contractes formalitzats per a la cessió dels drets audiovisuals autoritzats per acord de l’Assemblea de data 16 de juny del 2022 i duta a terme abans del 30 de juny del 2022”.

Javier Tebas no es refia del tot d’aquest permís sol·licitat urgentment per Laporta, a quinze dies del tancament de l’exercici passat, perquè aquesta primera palanca, plantejada als socis amb la finalitat d’afrontar la renovació i el reforç del primer equip -en concret, amb els beneficis de la venda del 10% dels drets audiovisuals per als 25 anys vinents per 207 milions, més la sospitosa plusvàlua de 60 milions (267 en total)-, en realitat s’ha destinat principalment a cobrir el dèficit de la temporada.

Els comptes són molt clars, ja que, si la temporada ha llançat un superàvit de 98 milions, vol dir que bona part d’aquesta venda s’ha dedicat a amagar i maquillar un pèssim resultat econòmic com a resultat d’unes despeses disparades i força menys ingressos del previst. Tenint en compte que per donar beneficis s’aplica l’impost de societats s’han quedat pel camí 169 milions que no han servit tampoc per recuperar els fons propis negatius.

De fet, aquella va ser una primera palanca activada al límit per salvar els mobles d’un segon tancament de Laporta que llançaria, com el primer, un altre balanç desastrós.

Amb el permís de l’assemblea es va posar fil a l’agulla, per una banda, gastant 200 milions d’euros en fitxatges, amb un impacte en l’exercici d’uns 70 milions entre salaris i amortitzacions, mentre que per l’altra intentava remuntar la seva economia flàccida -la seva economia que tant havia deteriorat amb les seves absurdes decisions-, gestionant la venda autoritzada de la resta dels drets de televisió (15%) i com a darrer recurs, més a la desesperada encara, un 49% de Barça Studios utilitzat com a paraigua d’actius digitals d’un valor extraordinari. Una altra operació ruïnosa per al futur del Barça, agreujada per la impossibilitat de recompra i recuperació del negoci.

En total, poc més de 600 milions, encara insuficients per obtenir llum verda de LaLiga a un marge salarial paritari (poder reinvertir els beneficis en fitxatges en proporció 1:1), motiu pel qual Laporta encara va haver d’avalar personalment 11 milions per inscriure a Jules Koundé, ja que si no ho feia el defensa tornava a ser propietat del Sevilla i el Barça perdia els 60 milions pagats pel fitxatge.

En vista d’aquest traumàtic i esperpèntic muntatge financer, i de la presentació d’un pressupost de 1.255 milions i només un benefici de 274 milions -és a dir, sense poder netejar del tot els fons negatius, amb més de 900 milions de despeses i amb prou feines 700 d’ingressos-, Javier Tebas també li ha advertit que no podrà recórrer a més palanques si abans no rebaixa la massa salarial, novament establerta en 600 milions, almenys en un 25%, de cara a la temporada 2023-24.

LaLiga, per tant, ha inclòs al segon punt de l’ordre del dia sobre l’informe i aprovació del pressupost d’aquesta temporada, per a la seva validació assembleària, “les operacions i els contractes formalitzats per a la cessió dels drets audiovisuals autoritzats per acord de l’Assemblea de data 16 de juny del 2022 i l’informe i la ratificació de les operacions i els contractes formalitzats per la transició dels actius de Barça Studios autoritzats per acord de l’Assemblea de data 17/23 d’octubre del 2021, duts a terme de partir de l’1 de juliol del 2022”.

Si l’assemblea fos en un format presencial, Laporta es veuria obligat a respondre massa preguntes i donar explicacions que segurament no convencerien ningú sobre tots dos punts. En concret, sobre la segona part tancada amb Sixth Street pel 15% dels drets de televisió, el comunicat oficial del club ni tan sols incloïa les quantitats de l’acord ni tampoc la veritable naturalesa d’aquesta plusvàlua que Laporta s’ha donat mitjançant un crèdit de 148,5 milions demanat per una societat conjunta amb la financera americana. Sobre aquesta operació, la junta directiva ha corregut un espès vel amb el pretext que aquest préstec no consta com a sol·licitat pel FC Barcelona. El problema, o sigui el parany i l’embolcall, és que d’una manera o altra serà el Barça qui l’hagi d’afrontar -tornar-lo, en definitiva- quan arribi el moment.

LaLiga, que ha pogut revisar tota la documentació sobre aquesta bogeria, ha enviat un missatge nítid i significatiu als socis compromissaris blaugrana sobre la necessitat de ratificar els tripijocs de Laporta que, en cap de les operacions, ha respectat els límits, la naturalesa i la transparència que els va prometre als socis quan va demanar activar les palanques. Laporta se salvarà, una altra vegada, gràcies a l’absolut control telemàtic d’una assemblea condemnada a la manipulació i l’opacitat.

(Visited 120 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari