“No hi ha humanitat”

La nit d’aquest dissabte vaig anar passejant fins la platja del Bogatell per veure l’ambient de les festes de la Mercè. Hi havia amenaça de pluja però força gent s’hi havia desplaçat també. Era d’hora, les deu de la nit, i actuava el primer dels grups anunciats. Mentre ho feia al cel van aparèixer focs artificials. Tot molt agradable, entretingut, amable i festiu. Com que ja tinc una edat vaig tornar a casa aviat i a mig camí vaig veure que en l’entrada a l’aparcament soterrani d’un gran centre comercial hi havia un home estirat a terra, arraulit, com dormint, amb una botella de cervesa dempeus a prop seu. Estava estirat arraconat a la paret però en el recorregut que seguiria un cotxe que volgués sortir de l’aparcament.

Des del carrer estant se’l veia perfectament. Tot just estava un parell de metres més enllà de la porta d’accés. Fora hi havia un munt de gent, molt jovent. Alguns seien i sopaven a les taules d’un restaurant que hi ha a tocar de la boca de sortida de l’aparcament. D’altres s’havien reunit allí per anar plegats cap a la platja o compraven begudes o menjar en un supermercat proper. Ningú no es mostrava interessat o preocupat per l’home que jeia a terra, girat cap a la paret de l’aparcament.

M’hi vaig estar uns minuts. No tenia clar si els cotxes entraven i sortien per aquella boca de l’aparcament. Sabia que n’hi havia una altra d’operativa a una altra banda de l’illa. Un conductor va tocar la botzina del seu vehicle perquè m’apartés perquè volia entrar-hi. Ho va fer passant a prop de l’home estirat a l’altre carril. Em quedava el dubte de si els cotxes entraven però no sortien de l’aparcament per allí o si, realment, aquell home s’exposava a que el trepitgés algun en sortir. Passaven els minuts i ningú dels que eren allà davant o dels que passaven camí de la festa movia un dit per ell.

Vaig reprendre el camí cap a casa amb mala consciència. Uns metres més enllà em vaig aturar. I si l’endemà me n’assabentava que aquell home havia estat atropellat mentre dormia allà on l’havia deixat? Vaig fer marxa enrere i vaig decidir buscar el vigilant de seguretat del centre comercial per aclarir si els cotxes sortien de l’aparcament pel carril on estava estirat o si calia dir-li que havia de marxar per la seva seguretat física. Al principi no vaig trobar-lo i quan anava a telefonar la policia vaig veure una encarregada de la seguretat del recinte. Duia un pal de ferro a la mà. No em va deixar gairebé ni parlar. Quan vaig començar a explicar-li el motiu pel qual la interceptava va començar a cridar: “No hi ha humanitat”. Ho deia un cop i un altre. Jo intentava fer-li entendre que l’hauria ajudat en la mesura de les meves possibilitats però estava massa indignada com per escoltar-me. “No hi ha humanitat”, repetia un cop i un altre.

Tenia tota la raó del món. La gent que va veure aquell home en situació de risc estava més pendent de si la pluja deslluiria la festa que de la seva seguretat.

“No hi ha humanitat”, cridava enfadada. Potser per això pugen el populisme, l’extrema dreta, l’egoïsme i la insolidaritat.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.