Tenim molts fronts oberts. Com sempre. Cadascú prioritza els que considera més propers o més urgents. Repassant els reptes que tenim per davant hi ha dos àmbits als quals intentaré dedicar el màxim d’esforços possibles, per informar-me’n bé i per combatre els seus efectes més nocius: l’emergència climàtica i els populismes.
L’emergència climàtica perquè posa en perill el conjunt de la Humanitat i perquè ho considero una obligació d’amistat i complicitat amb el company Pep Cabayol, que ens va deixar fa uns dies quan més implicat estava en explicar i convèncer com més gent millor de la urgència d’aquest combat. Cal informar de les causes i impactes del canvi climàtic i desemmascarar els interessos dels que pretenen continuar fent negoci ocultant-los.
Els populismes perquè van en la direcció contrària del que crec que hauria de ser la funció de la política. Es basen en promoure i treure profit de les passions baixes, les pors, els egoismes i la insolidaritat que nien en la part fosca dels sers humans. Cal substituir el “nosaltres primer” pel “tots plegats”.
Els dos reptes estan ben presents ara, aquí i arreu. Afrontar-los és una obligació ètica, tal i com ens recorda el filòsof Roman Aznaric al llibre “El bon avantpassat” (Capitán Swing), que ja us vaig recomanar i que torno a recordar avui. Si volem que les generacions futures ens recordin com a bons avantpassats hem de deixar-los-hi com a llegat la lluita per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i la derrota dels que promouen l’egoïsme personal, grupal i territorial com a eina per fer-se amb el poder.
Insisteixo, causes n’hi ha moltes i és bo que ens impliquem en totes les que puguem i ens permetin les nostres energies. La fita final és que la fraternitat s’imposi a la insolidaritat, el diàleg a l’insult, la mà estesa als cops de puny, el coneixement a la ignorància, la veritat a les fake news, la llibertat a la imposició, el respecte al fanatisme.
Feina no ens en faltarà.
