El de 2022 no ha estat un agost àvid de notícies. La calor, maleïda, ha sigut probablement el Tema. Desoint les apocalíptiques prèdiques sobre el canvi climàtic -uns per negacionistes i molts per egoistes-, la cosa s’ha anat deixant per a l’endemà, fins a fer tard. El Vuelva usted mañana de Mariano José de Larra en versió canvi climàtic. I, per extensió, els incendis, que ens maten a pessics agost rere agost. Del bracet, l’energia i la necessitat d’estalvi, amb la dependència russa de fons, ha copsat els grans titulars dels diaris. Solució: l’aire condicionat a 27 graus, les portes dels comerços tancades i les llums dels seus aparadors, i les dels monuments, apagades. Suficient? Derivat de tot plegat, hem viscut també l’esperpèntica crisi dels glaçons. Així com pel coronavirus, vam arrasar amb el paper higiènic dels prestatges dels súpers, ara, amb la crisi energètica, hem esgotat els glaçons. L’ésser humà no deixa de sorprendre, pot estrènyer-se el cinturó tants traus com faci falta, però que no li toquin els gels del gintònic… Un dubte, quan vam deixar de fer glaçons de manera artesana per anar-los a comprar als súpers o a les gasolineres?
D’altra banda, parlem més de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna que de la mateixa guerra, que ja hem adossat a la nostra quotidianitat. Al pas que anem, oblidarem d’on venen tots els mals… Seria bo recordar que estem en guerra, que la Rússia del maleït Putin va envair Ucraïna, i que en aquesta guerra moren un fotimer de persones cada dia. Això, i que falta gel.
També ha estat un agost ple de punxades. Una pràctica absurda, detestable, de moda aquests dies, que castiga les dones mentre es diverteixen. Què pretenen? Dissuadir-les del seu dret a passar-s’ho bé, a sortir de nit? No és un tema menor. Aclapara veure com en la lluita per a la igualtat, fem tantes passes enrere com els crancs.
Mentrestant, això sí, el Govern anima a fer topless -que no està prohibit a Catalunya- amb un vídeo a on amaga els mugrons femenins…
El Barça, els fitxatges engrescadors, les inscripcions que triguen, les palanques que hipotequen… El microclima culer ha tornat a fer l’agost. Instal·lats en un déjà-vu perpetu, el Barça de Joan Laporta es desperta un dia sí l’altre també amb la cançó I Got You, Babe sonant al transistor, com fa l’arrogant meteoròleg Phil Connors (Bill Murray) a la pel·lícula Groundhog Day. Ja ho hem dit, deixar-ho tot per a l’últim minut -canvi climàtic, estalvi energètic, inscripcions…- no acostuma a ser bo…
D’altra banda, en un calorós divendres 12 d’agost, Salman Rushdie tornava a ser el trist protagonista de l’actualitat. Trenta-tres anys després que l’aiatol·là Khomeini condemnés a mort l’escriptor per escriure un llibre considerat contrari a l’islam, el profeta i l’Alcorà, Els versos satànics, un malvat va erigir-se botxí, ferint-lo de gravetat amb un parell de punyalades. Un apunyalament a Rushdie, però també a la llibertat de tots plegats. Com diu el mateix escriptor, “la llibertat d’expressió és un bé escàs, seria terrible deixar els fanàtics marcar els límits”.
Al marge del ball robat a la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, que ha escandalitzat a hipòcrites, la política, això sí, ha baixat uns decibels el soroll aquest agost, i s’agraeix. Això no obstant, en l’acte de record del 17-A, just quan no tocava, se armó el belén. Un desafortunat estrèpit va gosar interrompre el silenci i víctimes dels atemptats es van sentir ofeses, i amb raó. No dic que el que cridaven no pogués ser cridat, el que dic és que no era el lloc ni les formes. Pel que fa a la resta, la típica calma d’abans de la tempesta. La política, com el dinosaure de Monterroso, despertarà. Venen corbes (eleccions) i, com deia Jacques Benigne Bossuet, “la política és un acte d’equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no volen sortir”.
Ah! I les vagues de cada estiu dels torracollons dels avions que no faltin…
