Molts joves, molts pobres i pocs eslaus entre els morts de l’exèrcit rus a Ucraïna

El director del servei d’intel·ligència exterior d’Estònia, Mikk Marran, va estimar que des de l’inici de la guerra d’Ucraïna han mort al voltant de 15.000 soldats russos, un promig que supera el centenar diari. Malgrat el silenci oficial, el seguiment de les pàgines de VKontacte –la versió russa de Facebook-, declaracions d’autoritats locals i algunes escasses informacions publicades en mitjans regionals, permeten fer un perfil dels militars caiguts en la guerra de Putin: joves menors de vint-i-tres anys provinents de les regions més pobres i distants de Rússia, en particular del Daguestàn i de Buriatia.

L’impacte de la guerra és desproporcionat a les zones més deprimides de Rússia, que coincideixen amb les anomenades “repúbliques ètniques”; és a dir, aquelles de població no eslava. Buriatia, prop de la frontera amb Mongòlia, és una de les regions més deprimides de Rússia. El sou mitjà mensual és la meitat que a Moscou, les ciutats d’Ulán-Udé i Txita són les més contaminades del país. La principal font de feina és la mineria. Amb aquest panorama unir-se a l’exèrcit no és, en principi, una mala opció.

Des del febrer s’han multiplicat els enterraments de soldats. Cerimònies organitzades pels militars i convertides en instruments propagandístics de suport a “les operacions especials” i la “desnazificació” que s’està produint a Ucraïna. Però els taüts comencen a ser massa i es comencen a visibilitzar algunes protestes. Cada cop són més el buriats que es pregunten per què han d’anar a “desnazificar”Ucraïna si Moscou mostra continuadament sentiments xenòfobs envers Buriatia i destrueix la cultura i el llenguatge de la regió.

La Fundació Buriatia Lliure intenta oferir suport legal al militars d’aquesta nacionalitat que no volen combatre a Ucraïna. Segons la seva presidenta, Alexandra Garmazhapova, “els nostres soldats van ser els primers en ser llaçats a l’infern de la guerra, suposo que el Kremlin, simplement no es va preocupar per ells, per la simple raó que no pertanyen al poble originari de Rússia”.

La regió que té el dubtós honor d’encapçalar el podi dels soldats morts a Ucraïna és el Daguestan, una altra de les zones més empobrides de la Federació Russa, la segona pel que fa a l’atur, que oficialment se situa en el 12%, però que tothom sap que és força més alt. També té uns salaris baixos i lidera el país en casos de corrupció registrats a Rússia. Des de la dècada dels noranta ha estat l’escenari d’una tímida insurgència islàmica i ha viscut tensions ètniques i brots ocasionals de separatisme.

No fan tant de soroll com els buriats, però aquí també està quallant la idea que potser Moscou va optar deliberadament per desfer-se d’uns quants daguestanesos problemàtics convertint-los en carn de canó. L’activitat de les oficines de reclutament en aquesta regió ha anat a la baixa, tot i les perspectives de guanyar una mensualitat que va dels 177.000 als 215.000 rubles, és a dir, entre cinc i sis vegades i mitja per sobre dels 34.000 rubles que suposen el sou mig del Daguestan.

Sense una mobilització general, que avui sembla poc probable, Rússia només pot enviar a combatre soldats voluntaris; per això és una mala notícia que baixin els allistaments en aquelles zones que més efectius aporten a l’exèrcit. El Kremlin s’esmerça en buscar combatents des de l’inici de la guerra i els últims rumors apunten a la possibilitat que Corea del Nord aporti 100.000 soldats.

També busca voluntaris entre els reclusos de les seves presons. Segons afirma la pàgina web gulagu.net, pertanyent a un grup de defensa dels drets humans especialitzat en denunciar els abusos als centres penitenciaris russos, oficials del FSB, l’hereu directe de la KGB, recluten entre els presos voluntaris per lluitar al Donbass. Aquells que accepten, signen un contracte amb el Grup Wagner, una empresa de mercenaris que funciona de facto com un exèrcit privat al servei de Putin i els seus interessos, que també combat a Sudan del Sud, Síria o el Congo. L’oferta no sembla gaire temptadora. Aquells que acceptin no tindran documents ni placa, faran missions d’alt risc, com netejar camps de mines, i els cossos dels que morin no es lliuraran a les famílies. Se’ls avisa que només el 20% o menys dels que vagin al front tornaran; això si, els que ho facin obtindran una recompensa de 3.200 dòlars i una amnistia. Molts accepten, la qual cosa diu força de les condicions de vida a les presons russes.

(Visited 232 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari