La Universitat de Toronto es resisteix a crear una comissió independent que investigui la manca de rigor científic i els punts foscos de l’informe CatalanGate realitzat pel seu laboratori de tecnologia i drets humans Citizen Lab. Lorraine E.Ferris, vicepresidenta de Supervisió i Compliment de la Recerca d’aquesta universitat ho ha comunicat en resposta a la petició de creació d’aquesta comissió independent que li va fer arribar José Javier Olivas, professor del departament de Ciència Política i Administració de la UNED i de la London School d’Economia i Ciència Política, en representació de 16 docents i científics de les Universitats de Barcelona, Màlaga, Granada, Saragossa, Leiden i Bucarest, de la Queen Mary University de Londres, l’Institut Elcano, l’IE Business School de Madrid i l’Institut de Recerca Política de Bangladesh. També es va sumar a aquesta petició l’ex-president del Centre Superior d’Investigacions Científiques, César Nombela.
En la seva resposta, amb data del 21 de juny, Ferris explica que la funció de la Junta de Recerca Ètica és revisar “la acceptabilitat ètica de tota recerca que afecti conductes humans dins la seva jurisdicció i auspicis” i que això inclou “la revisió de qualsevol conflicte d’interessos real, potencial o possible dels investigadors des de la perspectiva de com pugui afectar a la protecció dels participants”. Assegura que no han detectat conflictes d’interès ni entre els investigadors ni entre els col·laboradors en la recerca d’aquest CatalanGate i conclou que “la investigació va ser proposada amb bona voluntat i conduïda amb l’aprovació del control de la Junta de Recerca Ètica”. Segons Ferris, si es vol revisar les dades publicades per Citizen Lab el millor és fer-ho a través de debats acadèmics. “Això, però, no entra dins el mandat de la Junta Ètica”, conclou.
EL TRIANGLE s’ha posat en contacte amb el gabinet de comunicació de la Universitat de Toronto per demanar com estava la sol·licitud de creació d’aquesta comissió independent. Aquest gabinet ens ha fet arribar la resposta següent: “La Universitat atorga un gran valor als debats acadèmics. Tradicionalment, a l’acadèmia, quan un investigador no està d’acord amb la conclusió d’un altre investigador, publiquen un treball de recerca o convoquen un simposi que destaqui els problemes que creuen que han identificat. Creiem que les inquietuds i les preguntes plantejades seria més apropiat adreçar-les a un esdeveniment o fòrum acadèmic d’aquest tipus”.
Olivas i els professors que han reclamat la creació d’una comissió independent que investigui el CatalanGate de Citizen Lab insisteixen, però, en la seva reclamació. La basen en el Memoràndum que van fer arribar a la universitat canadenca on denunciaven manca de rigor científic i serioses mancances ètiques i metodològiques. En aquest Memoràndum posaven en evidència el confús paper que ha realitzat en la investigació l’independentista Elies Campo, que tot i falsejar el seu currículum fent-se passar per treballador o, fins i tot, dirigent de l’empresa Telegram Messenger, va ser una peça clau en la recerca i el laboratori canadenc el va acabar contractant tres mesos abans de publicar el seu CatalanGate, la negativa a informar sobre les persones a les quals s’ha analitzat els seus telèfons mòbils o a permetre que es comprovi la fiabilitat de les seves conclusions.
Altres qüestions que figuren en aquest Memoràndum i que no han rebut resposta ni de Citizen Lab ni de la Universitat de Toronto són perquè no hi ha cap referència a que algunes de les persones que es presenta com a víctimes de l’espionatge estaven sent investigades per la justícia espanyola ni tampoc s’al·ludeix en cap moment a les relacions entre algunes d’elles amb emissaris russos implicats en temptatives de desestabilitzar països europeus o el conjunt de la Unió Europea. De fet, es pregunta a la Universitat de Toronto “si troba lícit interferir en les maniobres russes per desestabilitzar Europa” avisant interlocutors de sospitosos personatges d’aquest país que estaven sent espiats per ordre judicial.
Tot això no es pot aclarir en debats acadèmics.
