El sector independentista que vol treure profit polític i judicial de l’informe CatalanGate presentat pel laboratori canadenc de recerca en tecnologia i drets humans Citizen Lab intenta ocultar des de quan disposava de les dades que es van difondre el passat 18 d’abril. Que no els va agafar per sorpresa la publicació d’aquest informe, segons el qual 65 partidaris de la independència de Catalunya van ser espiats entre els anys 2017 i 2020 amb el programari Pegasus, ho demostra que Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) havien creat el portal catalangate.cat a Internet el 10 de gener passat en una web donada d’alta el 14 de desembre del 2020 amb el nom de dialogueforcatalonia.com. Però la voluntat per amagar que s’ha congelat aquesta informació fins que s’ha cregut que se’n trauria més profit polític i judicial ha donat lloc a situacions absurdes, com, per exemple, la contradicció entre dues víctimes de l’espionatge, que són parella, sobre com es van assabentar de l’espionatge.
Jordi Baylina i Sònia Urpí són els membres d’aquesta parella. Tots dos són membres de l’ANC. Ella va ser elegida membre del Secretariat Nacional d’aquesta plataforma independentista el juny del 2020. Baylina és un programador especialitzat en Blockhain que s’ha reunit amb l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont a Bèlgica per tractar de qüestions relacionades amb com aconseguir que Catalunya sigui un país digitalment independent.
Quan Citizen Lab va publicar el seu CatalanGate simultàniament amb l’aparició al web d’Òmnium i l’ANC, el programa FAQS de TV3 va convidar dos assessors de Puigdemont en l’àmbit de les tecnologies digitals. Primer van dur a l’estudi Elies Campo, el 23 d’abril, sense el qual el CatalanGate no hauria estat possible, segons va assegurar l’aleshores presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. EL TRIANGLE va publicar que Campo havia mentit al seu currículum dient que era un alt càrrec de Telegram Messenger i des d’aleshores ha desaparegut dels mitjans de comunicació.
Jordi Baylina va anar la setmana següent a FAQS i va explicar que el 2011 va crear una empresa que va haver de pagar una multa a Hisenda perquè no va rebre un missatge i que el 2020, en plena pandèmia, havia rebut un correu electrònic d’Hisenda que va obrir rcordant la seva experiència anterior amb aquesta administració. Per aclarir el contingut del missatge va explicar que, fins i tot, va anar a Madrid a reunir-se amb un representant d’Hisenda i que, al final, va resultar que el missatge era fals. Uns mesos després, segons va seguir explicant a FAQS, el seu amic Elies Campo li va dir que a ell l’estaven intentant espiar amb missatges semblants. Li va demanar el telèfon i així va descobrir que l’havien infectat amb Pegasus.
Sònia Urpí, en un dels vídeos que ha difós l’ANC sota l’etiqueta #CatalanGate, ho explica així: “si no recordo malament va ser el juliol del 2020 arran d’una trucada a la meva parella, que es dedica a temes de tecnologia i, de tant en quan, li revisen el mòbil per un tema de seguretat d’ells. Li van trobar que li havien infiltrat un programa que estava atacant la seva segretat”. Baylina recorda una cosa i Urpí una altra.
La memòria no és la millor virtut d’aquest especialista en cadenes de blocs i criptomonedes. Quan la presentadora, Cristina Puig, li va demanar des de quan sabia que apareixia en la llistat dels espiats es va entrebancar una mica i va contestar que “cinc, sis mesos, a lo millor una mica més”. I quan li va demanar quantes vegades s’havia reunit amb Puigdemont a Brussel·les va dir que “a lo millor, dues o tres vegades”.
