No resulta senzill, certament, discernir qui va en direcció contrària en aquest estiu futbolístic que, per al Barça, apunta a un drama en diferents actes en els dos àmbits principals, l’econòmic i l’esportiu. És clar que la paranoia financera en la qual ha entrat Laporta i el seu equip, bàsicament per haver-se ofegat de manera voluntària en les seves pròpies pèrdues, sembla influir bastant més del compte en els criteris tècnics a l’hora confeccionar la plantilla de la pròxima temporada, inicialment enfocada en la conservació i l’enfortiment de l’experiència per sobre de la regeneració.
En la resolució d’aquesta equació pot estar en joc el futur d’un equip que, malgrat la irrupció de Xavi Hernández en la banqueta a mitja temporada, va acabar el curs amb molts de dubtes i sense un guió massa clar de cara a la pròxima. Els èxits del Real Madrid, campió de Lliga i de Champions gràcies a un còctel també surrealista, a base de classe mitjana jove amb l’únic lideratge de Vinicius, i tres llegendaris com Kross, Modric i Benzema, veritables ‘avis’ del futbol europeu, han contribuït encara més a la confusió del malparat regne blaugrana.
Si cal fer cas dels titulars de la premsa d’aquests dies els plans la directiva de Joan Laporta passen pel fitxatge incondicional, desesperat i sense alternativa de Robert Lewandowski, l’extraordinari davanter polonès, figura històrica de l’última dècada del Bayern Munic que complirà 34 anys la pròxima temporada. En l’altre costat de la balança, el de les sortides, no cessen les informacions que, també de manera veraç, apunten a la sortida imminent de Frenkie de Jong, un migcampista amb molt de mercat, de 25 anys, per qui sembla molt interessat el Manchester United.
També els mitjans donen per gairebé segures les incorporacions aquest estiu de Marcos Alonso i de César Azpilicueta, de 31 i 32 anys respectivament, després de la seva triomfal carrera al Chelsea, que la temporada anterior va conquistar brillantment la Champions en una gran final sobre el City.
A aquesta consolidació de la gerontocràcia cal afegir que jugadors com Gerard Piqué (35), Jordi Alba (33), Sergio Busquets (33), Sergi Roberto (30), Aubameyang (32), Braithwite (31), Dani Alves (39), Neto (32) i fins i tot el mateix Ter Stegen (30) seguiran a la plantilla, molts d’ells com a titulars, la pròxima temporada.
Per contra, ha estat complicat i llarg el procés de renovació a Araujo i no hi ha solució encara per a la continuïtat de Gavi, dues de les promeses sobre les quals el Barça pretén construir un altre equip de llegenda. Encertadament, les renovacions d’Ansu Fati i de Pedri es van anticipar a aquesta situació en la qual Joan Laporta sembla decidit a prioritzar el bo, vell i conegut enfront d’apostes que li semblen de més risc com les de Dembélé (25), que no seguirà, o Nico González (20), clarament carn de traspàs si arriba una oferta. També se sospita la possibilitat, si hi ha un comprador interessant, de vendre a Memphis Depay, que va arribar lliure la passada temporada.
En el centre d’aquesta gran decisió es troba un entrenador que, clarament, es va veure superat per les circumstàncies en el tram final de la temporada a causa d’una baixada de joc, mentalitat i actitud que, estadísticament, s’ha vingut reproduint els últims anys amb qualsevol que sigui l’entrenador o el president.
Els especialistes s’inclinen a pensar que les ‘vaques sagrades’ són els grans protagonistes d’aquest mal ciclotímic perquè, en primer lloc, imposen a la resta de l’equip un ritme de partit i de competició per sota del que hauria de ser. D’altra banda, és evident que quan arriben els mesos decisius d’abril i maig els veterans de l’equip entren en barriena de la que, no obstant això, solen sortir il·lesos i fins i tot més forts quan comença la següent pretemporada.
El problema és que amb el seu ofici i experiència són capaços de suplir aquestes mancances que apareixen de manera recurrent, no per falta de talent sinó pel desgast i la incapacitat de recuperar-se físicament amb la rapidesa d’abans.
Per a Xavi aquesta ha estat una situació que ha pretès gestionar des del col·leguisme i l’empatia de tants anys de convivència com a jugador en el mateix vestuari. Va ser un error que pagarà car.
Aquestes ‘vaques sagrades’ ja li van fer el llit a Koeman perquè, encara que els va tractar a tots amb el màxim respecte i admiració, tenia molt clara que la seva obligació, apostant pels joves amb un talent extraordinari, també era la de rejovenir l’equip de manera progressiva. Una honesta i necessària visió de club que va acabar xocant amb l’statu quo d’uns certs veterans acostumats a manar per sobre de l’entrenador i del president, doncs la mateixa premsa que ara acusa Bartomeu de signar les seves renovacions d’or clamava en aquell moment per la injustícia que suposaria no atendre i premiar als Piqué, Jordi Alba o Busquets.
El president de torn, com també li ha passat a Laporta, no podia anar per un altre camí si no volia provocar un vestuari en el qual, a més, Messi anava amb el ganivet a la boca contra qui li toqués la butxaca al seu elenc de capitans. Aquesta mateixa camarilla de veterans va demanar en el seu moment els fitxatges de Coutinho i de Griezmann i va baixar els braços abans del 8-2 contra el Bayern, afectada per la rebaixa unilateral imposada per Bartomeu només explotar la pandèmia i d’anunciar una baixada del 20% de les fitxes per a la temporada 2020-21.
Laporta, a través de Piqué, va buscar la complicitat d’aquestes ‘vaques sagrades’ quan es va veure en la tessitura de fer fora Messi, prometent-los que, d’aquesta manera, les seves fitxes no corrien perill. Els va dir ‘herois’ perquè van acceptar diferir -en cap cas reduir- els seus ingressos per a aquesta temporada.
Ara Laporta té dos problemes greus: que no pot fer front a aquests pagaments ajornats i que a més necessita restar almenys 100 milions de la massa salarial a partir de l’1 de juliol.
Per això envia missatges en aquesta direcció a través de la premsa, cada dia més domesticada, i dels seus directius. El president, en canvi, no s’ha atrevit encara a anar més enllà d’admetre que en el seu pla no entra Haaland, encara que sí Lewandowski, una operació que ja té lligada i generosament lligada amb el seu agent amic i ex soci Pini Zahavi.
El més probable és que la campanya iniciada ara contra Piqué, Alba i Busquets, que comencen a ser assenyalats per cobrar salaris per sobre del mercat, no prosperi perquè el primer covard que no s’atrevirà a fer aquest pas és el mateix president.
Tret que perdi del tot la consciència i l’enteniment, Laporta no podrà explicar-li als seus capitans i herois que ells, amb més Champions que Lewandoswski i la mateixa edat, hagin de pagar amb descomptes de la seva fitxa el que demana el Bayern pel traspàs del polonès.
És més, sembla que Xavi ha entrat en aquest joc i no es cansa d’anar explicant que, ben mirat, Frenkie de Jong no li acaba de resoldre els problemes tàctics de l’equip. Xavi sap millor que ningú que al migcampista holandès els seus capitans li han aconsellat baixar el ritme dels partits per a ells no quedar en evidència.
“Si es traspassa Frenkie de Jong no serà per motius econòmics sinó per raons futbolístiques”, argumenten els directius i va avançar el mateix Xavi abans tancar la temporada, establint una pauta d’intencions que ve a complicar-ho tot encara més.
Ingenu, Xavi s’ha cregut la promesa de Laporta de fitxar a Lewandowski a canvi de permetre-li traspassar a Frenkie de Jong i d’encarregar-se ell mateix de posar en el seu lloc econòmica i futbolísticament als capitans. Cal ser càndid.
