Després de mesos de contactes, negociacions i anunci de projecte per a la candidatura dels Jocs Olímpics d´hivern 2030, ens trobem amb un revés pel desacord d’una de les parts. El president d´Aragó, Javier Lambán, ha rebutjat la proposta de la Generalitat que ha ofert Pere Aragonès. La manca d’acord entre comunitats autònomes no és una situació aliena a la trajectòria de l’Estat de les autonomies d’Espanya.
Sense tenir accés al projecte presentat per la Generalitat (i rubricat pel Comitè Olímpic Espanyol) ni comptar amb més detalls que els transcendits als mitjans de comunicació, és fàcil comprendre el rebuig de la part aragonesa: la proposta de la Generalitat concentra tots els actes d’inauguració i clausura a Catalunya.
Aquesta manera de procedir, sense treballar una veritable proposta conjunta, ens demostra que seguim immersos en la visió desigual i d’escombrar cadascú cap a casa seva, habitual en la trajectòria de l’Estat de les autonomies d’Espanya.
Una solució amb recepta federal seria la de repartir els actes de manera equitativa: els inaugurals per a un dels dos territoris i els de cloenda per a l’altre. Estic convençuda que si s’haguessin assegut a negociar amb esperit federal, és a dir de cooperació i solidaritat, haguessin arribat també a un bon acord per al repartiment de la resta de proves i competicions.
Això sense tenir en compte que per als que vivim a les belles valls pirenaiques concebem el Pirineu com un territori geogràfic únic i amb identitat pròpia, que acull una intensa varietat cultural i natural (per això també molts utilitzen l’expressió Pirineus, en plural). Un territori únic i indivisible sense més fronteres que els seus cims verticals, llacunes i rius que, per cert, no inclou ni Barcelona ni Saragossa.
I potser el primer debat que s’hauria d’haver posat damunt la taula és si aquest projecte és ambientalment viable i socialment acceptat. Molts territoris d’alta muntanya dels racons més diversos del món han rebutjat acollir jocs olímpics, com Davos i Saint Moritz el 2022, Hamburg el 2024 o Calgary (Canadà) el 2026. I sense perdre per això inversions en millores i progrés per als seus territoris!
