“Estic viva”. La Yevgenia envia aquest missatge breu després d’un silenci que es va iniciar als pocs dies de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. No explica gaire cosa més, solament que el seu poble, ubicat a pocs quilòmetres de la frontera amb Bielorússia, la situació ha estat tranquil·la. Allà només es va instal·lar una bateria des de la què es bombardejava Kiev i Irpin. Durant la retirada li van robar el cotxe. “Els russos es van emportar tots els 4×4 que hi havia al poble”. Se sent tremendament afortunada. No és per menys. El diputat ucraïnès Alexander Rzhavsky va ser assassinat per un soldat ocupant per negar-se a servir-li un vas de vodka. Pocs dies abans de la invasió sostenia a les seves xarxes socials que “la histèria amb l’atac rus és molt exagerada”.
La retirada del nord d’Ucraïna és la prova del fracàs de Putin a l’hora de fer-se amb part del país i imposar un règim titella, similar al de Bielorússia. Un fracàs que ha aixecat una severa purga. El coronel general Sergei Beseda, cap del 5è. Servei del Servei Federal de Seguretat (FSB), posat sota arrest domiciliari a l’igual que el seu adjunt, Anatoly Bolyukh, pocs dies desprès de l’inici de la guerra, ha estat traslladat a la presó d’alta seguretat de Lefortovo de Moscou, un pas previ al seu judici per càrrecs relacionats amb els informes deficients que el principal servei de seguretat nacional va proporcionar sobre Ucraïna abans de la invasió. Vladislav Surkov, fins fa poc totpoderós assessor de Putin ha estat posat sota arrest domiciliari i podria córrer la mateixa sort.
Surkov va ser el cervell de la intervenció militar russa a Ucraïna del 2014 i de la de Síria el 2015. També va tenir un paper destacat en les relacions amb les repúbliques d’Osètia del Nord i d’Abjàsia. A banda del fracàs militar que viu l’exèrcit rus hi ha una altra raó per la seva caiguda en desgràcia: la seva relació amb el magnat Mikhail Jodorkovsky, avui crític amb Putín i exiliat a Suïssa, de la mà del qual va iniciar la seva carrera com a cap de relacions públiques.
Putin mai va creure que aquesta guerra s’allargaria. Li havien promès una operació ràpida i indolora que no s’ha produït. Aquesta purga és una advertència per als membres del seu entorn i, també, una forma de refermar la seva autoritat. La seva popularitat és immensa, més del 80%, i qualsevol opinió que s’aparti mínimament del discurs oficial surt cara. La veda de les delacions està oberta. Alumnes denuncien els seus mestres, fills denuncien els seus pares, fins i tot es denuncien converses escoltades a la taula veïna d’un restaurant. El darrer represaliat ha estat l’actor Konstantin Raikin, acomiadat del seu càrrec de director artístic de l’Escola Superior d’Arts Escèniques de Moscou per expressar la seva opinió contrària a la guerra.
Putin necessita urgentment una victòria abans del 9 de maig per enfortir la seva posició. En aquesta data se celebra la derrota de Hitler a la Gran Guerra Pàtria, nom amb que els russos coneixen la II Guerra Mundial. D’aquí que els esforços militars se centrin ara a les províncies de Lugansk i Donestsk, però sobretot a consolidar el territori costaner conquerit per unir Crimea amb Rússia. Una Crimea ampliada fins a reproduir l’antiga governació zarista de Tavrida que desborda la península per ocupar part de la zona costanera del sud d’Ucraïna. La caiguda imminent de Mariúpol consolidaria aquest espai. L’exèrcit ucraïnès pràcticament dóna per perduda la ciutat. Els combatents que encara queden resisteixen com poden en dues grans fàbriques dels afores.
Els darrers defensors de Mariúpol són combatents del Batalló d’Azov, format majoritàriament per militars d’ideologia nazi a la que s’ha incorporat bona part de la legió estrangera de voluntaris que van decidir anar a lluitar a Ucraïna a l’inici de la guerra. Aquesta unitat ha tingut una paper més que destacat a la guerra que es lliura des del 2014 al Dombass i avui té un ampli reconeixement social a Ucraïna.
La seva derrota permetrà Putin presentar-se com combatent victoriós contra el nazisme. La unió de Crimea amb el territori rus i un eventual control de Lugansk i Donestsk el mostraran com a defensor dels drets dels russòfons d’aquestes províncies, que segons la propaganda russa han estat segregats i assassinats pels successius governs ucraïnesos. El seu lideratge quedaria consolidat.
