Sospitós canvi d’actitud de Laporta davant la Lliga

Eufòric, avui afirma, a 12 punts del Madrid, que el Barça guanyarà el títol. Fa un any, amb Koeman, i a un partit de ser líder mancant cinc jornades, era pessimista i desconfiat.

Ronald Koeman

Sens dubte, el president Joan Laporta està en el seu ple dret, gairebé en l’obligació de ser optimista i d’anar pregonant per totes les cantonades que el Barça de Xavi guanyarà la Lliga. Ho repeteix almenys vint o trenta vegades al dia, també davant la premsa, convençut que el seu entusiasme retroalimenta l’equip i l’afició.

Li interessa generar aquesta sensació que té un peu sobre la necessitat d’il·lusionar al barcelonisme i un altre sobre la millora d’un equip que ha entrat en ratxa, no exactament des de la mateixa arribada de Xavi sinó a partir, sobretot, de la reentrada de Pedri, l’estabilitat de Dembélé, al qual tots volien fer fora -directiva, direcció tècnica, entrenador i graderia- i l’acoblament dels fitxatges d’hivern, una injecció de 100 milions.

El Barça, a més, arriba a aquesta fase decisiva de la temporada, el moment de la veritat, sense la pressió d’estar competint per la Champions League i eliminat de la resta de les competicions locals. Tot punt o victòria, no obstant això, s’ovaciona i celebra apuntant a aquest somni de la Lliga, al qual va donar ales el triomf inapel·lable de l’equip blaugrana al Bernabéu (0-4), un clau roent  al que Laporta s’ha agafat per a projectar i contagiar el seu desig més fervent en aquest cas.

Té els seus arguments i una necessitat mediàtica de contagiar-lo, perquè fins i tot si al final no es produeix el miracle, aquesta llarga persecució i la possibilitat d’anar retallant distàncies, emocionant, quedaria com un gran èxit. El Barça haurà recobrat el seu esperit i nivell competitiu. Haurà tornat, com li agrada repetir al president, certificant aquest retorn en forma d’un triomfal segon lloc com mal menor. No cal dir que, amb prou motius, guanyar-li aquesta Lliga al Real Madrid es celebraria amb una rua històrica.

Fins aquí, tot sembla comprensible i justificat. El que grinyola, no obstant això, no és el present sinó el passat. Existeix, com així ho ha exhibit el mateix president, una diferència abismal i galàctica, de milions d’anys llum, entre la seva actitud i el seu ànim d’una temporada a una altra.

Per resumir-ho, la mateixa frase que Laporta repeteix ara una vegada i una altra -“Estic convençut que guanyarem la Lliga”-, estant 12 punts per darrere del Real Madrid a falta de poques jornades, no va ser pronunciada mai fa un any, en circumstàncies molt més avantatjoses.

El Barça, entrenat llavors per Ronald Koeman, que havia començat una temporada sota l’impacte del burofax de Messi, l’adeu de Suárez i el vot de censura per fer fora a Bartomeu, no sols va aconseguir guanyar un títol com la Copa del Rei sinó que en la jornada 33ena va poder posar-se líder si hagués guanyat al Granada al Camp Nou, en aquell funest partit que va acabar perdent per 1-2 tan inopinadament.

Ni la setmana anterior ni quan s’havia consumat una remuntada també històrica, perquè el Barça va arribar a estar a 11 punts del At. Madrid, en cap moment d’aquelles setmanes el president Joan Laporta va expressar la menor mostra de confiança pública i sincera en l’equip, ni de portes endins ni de cara a la galeria.

Al contrari, la fredor, la distància i la mesura, com es pot comprovar en les declaracions d’aquella etapa, van transmetre a l’afició i al mateix equip els autèntics sentiments d’un president recentment escollit  i visiblement incòmode havent de posar-li bona cara a l’entrenador de Josep Maria Bartomeu.

Laporta no va dissimular llavors, com resulta evident per com està vivint els feliços dies del Barça de Xavi, un estat d’ànim forçat per unes circumstàncies en les quals havia de fer costat a Koeman gairebé per obligació.

Aquesta menor dosi d’entusiasme del president que avui s’aprecia, per contrast, d’una forma tan descarada, la va secundar internament tot el seu staff, el seu ‘camarot’, els Masip i companyia, la resta de l’entorn, inclosa l’afició a la qual es va transmetre aquesta mateixa sensació de tensió, d’allunyament i de recel cap a la figura d’un entrenador al qual mai se li va donar la suficient confiança.

Koeman, malgrat estar a una victòria d’aconseguir el lideratge, a només cinc jornades per al final, encara era sotmès a examen, continuava sent discutit per totes i cadascuna de les decisions, ni es celebraven massa els gols, tampoc les victòries i es diria que, fins i tot, s’esperava que, finalment, la decepció marqués el desenllaç de la temporada.

Laporta es va equivocar una vegada i una altra, primer no fent costat incondicionalment a un entrenador que tenia la Lliga a tir. Més aviat li inquietava acabar la temporada amb un doblet, Lliga i Copa, que no quadrava amb el guió de la seva victòria electoral basat en el fet que l’herència, sobretot el primer equip, era un desastre sense precedents.

Està ben clar que els dubtes del mateix Laporta, obertament expressats per Koeman quan ha pogut parlar, una vegada digerit el seu complicat pas per la banqueta, van contaminar en aquell moment el vestuari. La veritat és que tampoc els capitans van transmetre a la resta de jugadors ni a l’afició cap ambició, es van bloquejar fins al punt de percebre’s una estranya actitud en els partits següents en els quals es va acabar escapant la Lliga.

Va ser llavors quan de nou Laporta va errar el tir. Encara que va cridar a Koeman per a acomiadar-lo, no hi havia entrenadors alemanys a mà, com ell volia, ni tampoc es va atrevir a cridar a Xavi, l’aposta de Víctor Font. Va dubtar i va prendre la pitjor de les decisions, mantenir a l’entrenador per qui no sentia la menor simpatia ni confiança, però que com a home de club estava disposat a no muntar una escena ni lamentar-se per la decisió del president de fer fora a Messi i Griezmann havent d’encarar la temporada amb les baixes de molt llarga durada de Pedri, Dembélé i Ansu Fati i els fitxatges de Memphis i Èric Garcia, als quals es va acabar sumant Luuk de Jong.

Què va fer Laporta després de tot? En bona part arruïnar una temporada. A veure si en  aquesta se salva alguna cosa.

(Visited 148 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari