El fet que els generals, els militars de rang més alt en qualsevol exèrcit, puguin perdre la vida en combat pot respondre a diferents raons. La majoria d’aquestes pèrdues es deuen al fet que les forces a les seves ordres no estan obtenint els resultats que s’havien marcat en la planificació estratègica de les operacions militars. És per aquest motiu que, en aquests casos, els que manen més en els exèrcits s’han d’acabar posant al capdavant de les seves tropes per dirigir-les personalment cercant l’èxit de les operacions.
Quan ha passat poc més d’un mes des que Rússia va iniciar els primers atacs militars a Ucraïna, el 24 de febrer passat, el nombre d’alts comandaments militars russos que han perdut la vida en combat va en augment. Se sap que entre els morts a les files russes (segons l’OTAN s’estaria parlant de fins a 15.000 baixes, tot i que fonts pròximes al Kremlin apunten a menys de 10.000 militars russos morts) hi hauria generals, coronels i altres oficials. En concret, ja serien set els generals russos que han mort a la guerra que el president rus, Vladímir Putin, va engegar contra l’exrepública soviètica veïna. La setena mort seria, segons fonts ucraïneses, la del general Iakov Rezantsev; comandant de la 49a Divisió, i que hauria mort al nord de Kherson, en els intensos combats que protagonitzen tropes russes i ucraïneses en aquesta ciutat ubicada al sud del país. Tret de casos molt concrets, a causa de la importància estratègica de salvaguardar els que comanden les operacions militars per garantir la seva continuïtat fins a aconseguir els objectius marcats, els generals acostumen a dirigir les tàctiques lluny de la primera línia de foc.
El fet que el nombre de generals russos morts a Ucraïna vagi en augment s’està explicant per diferents motius. Un de fonamental seria que les previsions de la campanya de Putin contemplessin que les forces armades ucraïneses no haurien estat capaces de donar resposta, amb mínimes garanties d’èxit, a l’embat de les forces russes. De fet, els primers dies del conflicte la majoria d’analistes apuntaven que els soldats ucraïnesos estaven “desapareguts del combat”. El pas dels dies ha demostrat que, tot i estar en clar desavantatge tant en efectius humans com materials, els soldats ucraïnesos estan sent capaços, sinó d’aturar, sí d’alentir el que Putin havia previst com “un passeig militar”.
Una altra de les causes que els generals russos s’hagin hagut de posar al capdavant de les seves tropes respondria al fet que, com apunten diferents fonts militars a EL TRIANGLE, la majoria de les tropes de Putin a Ucraïna estarien formades per “soldats joves i escassament preparats, a més de no tenir cap experiència en combat”. Les fonts consultades apunten que l’equació de soldats joves i inexperts donaria també com a resultat unes “tropes amb escassa voluntat de combatre i amb la moral baixa”, cosa que incrementaria la “seva manca de confiança en la victòria de les seves operacions”. A tot això s’hi ha de sumar la circumstància que són els russos els que han entrat a Ucraïna, i sempre els que envaeixen tenen més baixes que els que defensen. El 1940, la Unió Soviètica va entrar a Finlàndia; els primers van perdre 200.000 soldats en aquella campanya, i les forces fineses van perdre un total de 25.000 efectius.
Els comandaments que han caigut fins ara a Ucraïna
Magomed Tuxaiev, Vitali Gueràssimov, Andrei Kolesnikov, Andrei Surkhovetski, Oleg Mitiaev i Andrei Mordixev, sumant-hi Iakov Rezantsev, serien els generals russos morts a Ucraïna. Tal com apunta la BBC, Magomed Tuxaiev era el comandament del 141è Regiment de la guàrdia de Kadirov, una de les unitats d’elit txetxenes; Vitali Gueràssimov era el cap de personal del 41è Exèrcit combinat, i hauria mort el 7 de març als afores de la ciutat oriental de Khàrkiv, a prop de la frontera amb Rússia; Andrei Kolesnikov era comandant del 29è Exèrcit combinat, i hauria mort en combat l’11 de març; Andrei Surkhovetski era el subcomandant adjunt del 41è Exèrcit combinat, que també hauria participat en les operacions militars de Crimea i Síria, i hauria mort pels trets d’un franctirador el 3 de març; Oleg Mitiaev era el comandant de la 150a Divisió de fusellers motoritzats, una unitat formada el 2016 a Rostov, a prop de la frontera amb Ucraïna, i hauria mort a prop de Mariúpol; i Andrei Mordixev era el comandant del 8è Exèrcit combinat, i hauria mort en un atac a la base aèria de Txornobaivka, a prop de Kherson.
A aquestes morts cal sumar-hi un nombre indeterminat, però se sap que elevat, d’altres comandaments russos, entre els quals hi ha des de coronels fins a altres oficials.
