S’ha fet justícia. El carrer que glorificava al general Baldomero Espartero, que va donar l’ordre de bombardejar Barcelona el 3 de desembre del 1842, canviarà de nom.
La denominació de la via ha anat degradant-se, però fins ara no havia desaparegut. El 1857 li van dedicar un carrer fent referència al seu títol nobiliari, ‘Duque de la Victòria‘. En 1980 es va catalanitzar el nomenclàtor: Duc de la Victòria. En 2007 es va simplificar com a Carrer del Duc.
A partir d’ara, la via tindrà el nom de Josefa Vilaret, conocida como la Negreta, protagonista de la revolta del ‘Rebombori del pa’ del 1789. Van protestar cremant fleques per la pujada del preu del pa. Les autoritats van respondre deportant a unes 90 persones i condemnant a mort a cinc homes i a una dona. Segons el Baró de Maldà en ‘Calaix de sastre’, una aristòcrata va comprar un hàbit de monja per a enterrar-la sense que fos esquarterada com la resta dels detinguts.
Aquest canvi suposa un punt d’inflexió. En comptes de glorificar homes ‘il·lustres’, la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha canviat de nom 23 carrers, places i jardins i ha iniciat la feminització de les vies de la ciutat, que només té un 8% de plaques amb nom de dona.
La majoria de novetats no viatgen lluny en el temps: la soprano Lolita Torrentó, l’activista veïnal Angelina Trallero, la represaliada republicana Francesca Vergés, la treballadora social Lluïsa Alba, la poeta Felícia Fuster… Una altra reivindicació ha estat la de substituir el nom de les plaques de l’esclavista Antonio López pel d’Idrissa Diallo, guineà mort al gener del 2012 en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca.
