Una cop més, la gestió del club blaugrana en mans de Joan Laporta deixa entreveure aquesta insuficiència i una mediocritat desesperant, fins i tot per als seus propis lleials, molts dels quals no saben cap a on mirar ni com reaccionar davant els despropòsits del president i del seu equip. El més recent, l’improvisat discurs per a alinear-se amb el poble d’Ucraïna amb un altre vídeo casolà i oportunista en el qual afirma: “En nom del Barcelona vull expressar el meu suport i solidaritat amb el poble ucraïnès. Sempre que hem tingut l’oportunitat de visitar Ucraïna hem notat l’escalfor i l’afecte dels seguidors del Barça del país. Tenim 28 socis i una penya a Kíev que amb el seu centenar de membres fa barcelonisme per aquestes terres. A totes les persones que esteu sofrint l’horror d’una guerra injustificable, heu de saber que estem amb vosaltres, que ajudarem a tots els ucraïnesos que arribeu buscant refugi al nostre país”.
Fins aquí pot entendre’s que, impulsat per aquesta necessitat de protagonisme, el president volgués posar-se a la mateixa altura i posicionament de més de mig món que, d’una manera o una altra, condemna l’esclat bèl·lic, els horrors d’una guerra que ja està deixant més d’un milió de refugiats i que, sense atrevir-se del tot a mirar a Rússia cara a cara, ve a donar a entendre que Ucraïna és indubtablement la víctima d’un conflicte en el qual s’ha produït una inequívoca invasió de les seves fronteres fins ara reconegudes internacionalment.
Però, com tot pas que fa Laporta, l’ensopec no es fa esperar, ja que al cap de poques hores de difondre el vídeo i d’oferir aquesta imatge de solidaritat i de fermesa enfront de l’opinió pública, el barcelonisme i el món del futbol, responsables de l’àrea econòmica i comercial del club admetien que, ara com ara, no està previst que la junta de Laporta tingui la menor intenció de tallar de soca-rel amb el seu únic patrocinador rus, una agència d’apostes esportives, 1xBET.
Un contrasentit, especialment perquè la majoria del món occidental només disposa d’una manera de lluitar contra aquesta guerra, més enllà de les paraules de solidaritat i suport cap al poble ucraïnès i d’absoluta condemna al govern rus per haver agitat el món sencer amb el seu atac a un dels seus països veïns. Tota gran organització o indústria que desitja manifestar la seva oposició al totalitarisme rus i realitzar alguna acció efectiva des de la seva trinxera comercial opta per aïllar el mercat rus, retirar-se del país, tallar negocis i relacions, tancar oficines, boicotejar els productes de procedència russa i, en el seu conjunt, fer pública i evident la seva voluntat d’asfixiar la seva economia.
Per tant, si el Barça podia i de veritat volia aportar el seu gra de sorra per a reforçar aquest discurs internacional, l’únic pas que podia donar en la direcció correcta no era un altre que el de trencar l’acord amb el patrocinador rus, donar-li visibilitat a aquesta decisió i alinear-se d’aquesta manera amb el boicot i repulsa internacional amb el qual també combat la guerra la coalició internacional contrària a la ingerència russa.
No ho ha fet. Al contrari, per boca d’alguns dels seus directius, el Barça ha admès que no s’ha atrevit a trencar l’acord per no posar en perill els aproximadament 12 milions que li reporta el patrocini de 1xBET. En tot cas, han afegit les mateixes fonts que aquesta setmana s’adoptarà una decisió definitiva sobre aquest tema.
Tard i malament. Encara que el Barça acabi renunciant a aquests diners russos, que de moment no ha estat la prioritat, la seva primera reacció, incoherent i pusil·lànime, ha estat la d’amagar-se en les seves penúries econòmiques, incapaç d’aconseguir nous ingressos, en una reacció feble i covarda mentre que les grans corporacions del món li han donat l’esquena a Rússia sense pensar-s’ho, perquè aquesta és la guerra dels qui volen protestar contra la invasió amb alguna cosa més que pancartes.
Sens dubte, l’anunci que l’FC Barcelona trencava el contracte amb el seu patrocinador rus hauria tingut un fort impacte. Nike, per exemple, no ha dubtat a tancar el seu mercat a Rússia com ho han fet Exxon, Zara, BP, Shell, Volkswagen, Volvo, General Motors, Jaguar, Porsche, Land Rover, Apple, Microsoft, Visa o Mastercard, per citar només uns quants poderosos actius del món empresarial i financer.
El Barça va tenir l’oportunitat d’unir-se a aquest front gràcies a la seva impressionant ressonància mundial. El més lluny que ha arribat a atrevir-se ha estat a eliminar l’enllaç directe des de la web, mentre que, sense encomanar-se a ningú, la secció de bàsquet, amb Saras Jasikevicius al capdavant, no ha dubtat a liderar les declaracions obertament en contra de la invasió: “Espanya ha de prendre’s el conflicte bèl·lic a Ucraïna una mica més de debò. Això ha d’acabar perquè no sabem fins a on pot arribar Vladímir Putin. Si la gent pensa a Espanya que viu massa lluny d’Ucraïna, s’equivoca. Això pot escalar molt ràpid”.
El desequilibri i la inseguretat de Laporta no són res nou en un president que ja ha donat nombroses mostres d’incertesa en un període molt breu de mandat. Va dubtar amb Messi, amb Griezmann, amb Koeman i amb Xavi, va tapar amb diners del club l’escàndol Benaiges i no va ser transparent ni clar amb l’acord amb Moshe Hogeg per les NFT, després que el seu soci i amic fos empresonat per estafa financera i agressió sexual.
És clar que la trinxera de Laporta, la dels seus veritables interessos, és una altra molt diferent. Per això en els temes importants del club ben bé mai se sap on és.
