Aquest article l’escric a petició de la meva germana Desirée que està indignada amb el terme que portem dies sentint cada dos per tres dels barons del PP.
Etimològicament parlant, baró significa “home fort” o “mascle dominant”. És clar, per tant, que és un terme clarament masclista, instaurat antigament en una classe política únicament dominada per homes.
Usar aquest terme de manera constant, en una societat democràtica, i que, si més no en la teoria, cerca la igualtat, és del tot arcaic i denigrant per a la totalitat de les dones, que recordo som el 50% de la societat.
Pitjor les ha d’asseure les nombroses dones, que per sort ja estan formant part de la direcció dels partits polítics i amb càrrecs importants, fins i tot entre el Govern d’Espanya.
En això, comencem a patir un gran canvi des del Govern de Zapatero a l’actual de Sánchez.
Entenent que una rància dreta com és el PP el faci servir i que ho faci servir la ultradreta feixista de VOX, que són capaços de negar la violència masclista, ja que no cal ni comentar-ho.
No entenc com el Partit Socialista i Podem accepten aquesta terminologia i la integren al seu vocabulari, incorporant-la al discurs polític i a les xarxes socials.
Tampoc entenc com a mitjans de comunicació que se suposen d’esquerres com La Sexta ho repeteixen sense parar en els seus nombrosos programes polítics i informatius, no crec que es donin compte de la rància i vella que resulta aquesta paraula i de com envelleix la política. El mateix passa a la televisió pública que paguem els espanyols. Confesso que sempre que sento aquesta paraula em costa seguir i no canviar de canal.
Tenia l’esperança que els nous aires d’igualtat que es respiraven amb declaracions rotundes com la de la vicepresidenta Calviño negant-se a anar a actes on només hi haguessin homes farien que aquestes restes arcaiques i clarament masclistes s’eliminessin. Deixem-ho en que soc una feminista optimista a qui la realitat torna al patriarcat a cop de baró.
