No s’acaba d’entendre què ens ha passat. Com és possible que de ser pioners en educació, en les èpoques de la transició, de les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat, de l’augment de centres públics de qualitat, d’un professorat engrescat i innovador, de recuperar la democràcia en els centres, de millorar any rere anys les condicions laborals del professorat, d’aconseguir per primera vegada que les classes populars accedissin a la Universitat… hem passat a ser els més neoliberals, els més privatitzadors i els més segregadors.
Les millores i l’entusiasme es van anar diluint. Els pressupostos es van anar disminuint al mateix ritme que els concerts educatius a centres privats anaven augmentant, l’arribada d’immigrants va espantar a les classes mitjanes “progressistes” que van anar abandonant els centres públics… i finalment va venir la LEC, la primera llei d’educació catalana i la més neoliberal de tot l’Estat: consagració de la doble xarxa, liquidació de la democràcia en els centres públics, estimulació de la competitivitat entre centres a partir de l’autonomia i els diversos “projectes educatius”, augment de la segregació escolar… i juntament amb la llei, la crisi econòmica del 2008 va retallar fins a deixar exhausta l’educació pública.
I com a gran solució va arribar la Fundació Bofill, que juntament amb La Caixa, la UOC i el Sr. Vatllori, va plantejar que tot el que passava era que el professorat no estava preparat per les “necessitats del segle XXI” i que per això tot s’havia de canviar. Tot i que en els seus propis informes (Fundació Bofill 2020) assegura que : “ En general, en els darrers quinze anys s’han produït millores significatives en els indicadors de promoció i permanència en el sistema educatiu), en un altre apartat alertava “de l’estancament del sistema educatiu i urgia al pròxim govern a desplegar polítiques d’equitat, millorar el finançament i aprofundir en el currículum competencial”.
De totes aquestes recomanacions, el Departament ha fet cas, bàsicament, en “aprofundir el currículum competencial” i així ho ha plasmat en l’esborrany que ha fet sobre el nou currículum que s’haurà d’implementar a partir del proper curs. Un esborrany que no ha acontentat a ningú i que ja té moltes critiques. Entre elles, el anomenat “enfoc competencial” que, com ja he explicat moltes vegades (Rosa Cañadell, 2021) no és una metodologia que prové del camp de la pedagogia, sinó una imposició del món empresarial a partir de la OCDE. Però no només per això, sinó perquè elimina Filosofia a la ESO, disminueix les hores de moltes matèries i deixa un 20 % a la voluntat del professorat (que, a la pràctica vol dir de la direcció del centre). O sigui, més desigualtat i més competitivitat entre els centres.
Ara, a més, el conseller ha anunciat que les avaluacions també canviaran, amb una novetat que també ha aixecat moltes critiques. I és el canvi de nomenclatura, sobretot pel que fa als suspensos de tota la vida que ara passaran a dir-se “en procés d’assoliment”, i que tot fa pensar que és una manera no gaire subtil d’amagar el fracàs escolar. Però una té la sensació que és una presa de pel, o si més no, un auto-engany, ja que tothom sap ja que aquest “procés d’assoliment” vol dir el que vol dir.
Finalment, la última ocurrència del nostre conseller ha sigut la d’informar (per la premsa) del canvi en el començament de curs que serà una setmana abans de la que era. O sigui, el 5 de setembre. Tot això sense consensuar amb ningú (el calendari escolar ha de passar per les meses de negociació i pel Consell Escolar de Catalunya) i amb unes explicacions que han acabat d’enfonsar la credibilitat d’aquest Departament d’educació. És una vergonya que canviar cinc dies en el començament de curs es digui que “millorarà pedagògicament els hàbits, que millorarà la conciliació familiar i que és una mesura feminista, perquè són les dones les que cuiden els infants”.
En definitiva, que tenim la Comunitat educativa en peu de guerra, el professorat empipat i decebut i un futur d’educació en el nostre país que acabarà amb una greu degradació de la formació dels i les nostres joves. Tot un rècord per un nou conseller!.
