La creixent admiració per jugadors com Gavi o Araujo (foto) ha provocat que la nova directiva es posi nerviosa. Ja sonen de fons i molt sonorament les trompetes de renovació imminent de tots dos futbolistes, dos dels integrants d’aquesta altra herència deixada per Josep Maria Bartomeu, pel seu staff de futbol base, arrasat per Laporta, i elevats a la primera línia del futbol mundial gràcies a Ronald Koeman, emulant el mateix gran encert que Valverde va tenir amb Ansu Fati en el seu moment.
Amb ell i amb Pedri, Laporta no va dubtar a córrer a ampliar-los molt generosament les condicions del seu contracte amb l’efecte mediàtic, pur placebo, d’una clàusula de 1.000 milions que en cap cas un jutge tindria en compte en cas de conflicte.
Pedri va ser l’excusa perfecta perquè amb l’agent d’Ansu Fati, Jorge Mendes, Laporta ja tenia un pla que fins i tot passava per traspassar-lo, un suggeriment del mateix Leo Messi que va traslladar en el seu moment a Bartomeu i després a Laporta. Com que Laporta va acabar enganyant a tots els barcelonistes i al mateix Messi, obligatòriament va haver de canviar els plans envers Ansu Fati, al qual no sols va renovar amb excel·lents prestacions, sinó que li va donar el dorsal de Messi, el ’10’, acompanyat d’un cor mediàtic que, a més, va cantar i va tractar l’ampliació del contracte d’Ansu com si fos un nou fitxatge, el mateix que va fer amb Pedri.
El cas d’Ansu Fati, no obstant això, va marcar un precedent perquè feia un any del seu blindatge, signat i segellat per Bartomeu abans de la seva complicada lesió de menisc, aquesta que l’ha mantingut un any sencer fora de combat, una situació completament diferent de la de Pedri que venia de despuntar en el futbol europeu com a titular del Barça, l’únic capaç d’associar-se amb Messi, intel·ligentment, i en la selecció convertint-se en titular de l’equip que va disputar la final de la Nations League, la semifinal de l’Eurocopa i la final dels JJ.OO.
Així i tot, Fati va passar per davant. Ara, els que venen darrere, han après la lliçó i tindran sobre la taula ofertes molt semblants sota la mateixa fórmula que tant s’ha criticat de Josep Maria Bartomeu, és a dir la de contractes creixents acompanyats d’un ‘loyalty bonus’. Això és, contractes amb un escalat de l’augment de fitxa amb una prima de fidelitat al final.
L’estratègia i propòsit és doble. D’una banda, es tracta d’acomodar la pujada de cada futbolista a la projecció d’ingressos del club en els anys següents per tal que la ràtio del control financer de LaLiga es compleixi, molt més en les actuals condicions i amb el poc marge del club blaugrana per a aquest curs i els que venen. Dit d’una altra manera, el Barça només podrà complir els pagaments d’aquests augments si també s’incrementen els ingressos en paral·lel.
D’altra banda, la prima de fidelitat o ‘loyalty bonus’ persegueix retallar el salari dels primers anys de contracte i frenar les intencions o les ganes d’acceptar un traspàs a un altre club, doncs, encara que les clàusules són inassolibles, a l’hora de la veritat no poden ser abusives de cara a una eventual demanda. El que sí que obliga és a complir el contracte per a cobrar aquest plus.
La premsa, que ha estat al llarg de molts mesos clamant contra les renovacions signades d’aquesta mateixa manera per Bartomeu, lògicament ha callat i omès qualsevol crítica, al contrari, donant per fet que si és Laporta qui promou aquesta estratègia salarial i financera cal donar-ho com a vàlid i positiu.
Ara el problema se centra en el fet que aquesta herència tan blasmada per l’aparell laportista és realment molt valuosa, perquè tant Araujo com Gavi tenen sobre la taula molt bones ofertes d’equips de la Premier amb els quals el Barça no pot competir. El defensa uruguaià ja ha demostrat que serà un d’aquests centrals que pot fer història en qualsevol club, sòlid, ràpid, llest, eficaç i molt bon rematador de cap en els còrners. Posseeix el talent i la capacitat per a asseure a qualsevol central que se li posi davant. Araujo vol quedar-se, però el seu agent no acceptarà condicions que no s’acostin a les propostes rebudes. El Barça, sigui amb Laporta o amb qualsevol altre president, haurà d’estar a l’altura de les circumstàncies.
Més espinós i complicat és el cas de Gavi, la nova joia del futbol barcelonista que ja s’ha fet amb una plaça de titular en la selecció classificada per al Mundial de Qatar. Amb només 17 anys s’ha fet titular en el centre del camp. Un fenomen, l’agent del qual és Iván de la Penya, el mateix d’Éric Garcia, un futbolista amb el qual el Barça havia aparaulat unes condicions per a arribar gratis del City abans que Laporta guanyés les eleccions.
Laporta li va canviar aquestes condicions, li va imposar una rebaixa que el futbolista va acceptar no sense que De la Penya mostrés el seu desacord i disconformitat. Ara, la renovació de Gavi és a les seves mans i en les d’un futbolista amb moltes ofertes i una edat en la qual sortir del Barça pot ser menys complicat del que sembla. No serà tan fàcil tancar aquestes renovacions i menys la de Gavi després de la mala experiència del seu agent amb la nova directiva. Ara té, més que el Barça, una posició d’avantatge.
