La Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima va finalitzar ahir a Glasgow amb un balanç decebedor davant la falta de compromisos reals per part dels països més contaminants. Les parts es reunien en la capital escocesa amb l’objectiu de coordinar les seves actuacions a curt i llarg termini per a evitar que l’augment de la temperatura global superi els dos graus a la fi de segle, tal com es va signar en l’Acord de París.
Els països participants en la COP26 s’han compromès al fet que aquest augment de la temperatura global es limiti a un grau i mig. Però la comunitat científica recela que els acords a Glasgow serveixin per a arribar a aquest horitzó. El text recorda que per a aconseguir aquest objectiu es necessita una retallada de les emissions d’almenys un 45% abans del 2030.
L’escalfament ja està en 1,1 graus, com s’admet amb “alarma” i “màxima preocupació” en la declaració final pactada a Glasgow. Però si es complissin els anuncis de reducció d’emissions de cara al 2050, l’escalfament es podria quedar en només 1,8 graus, segons una anàlisi presentada per l’Agència Internacional de l’Energia que recull El País.
La Conferència sí que ha servit per a posar el focus per primera vegada en el carbó, un dels principals causants del canvi climàtic. Els països de la Unió Europea demanaven l’eliminació completa de l’ús d’aquest combustible fòssil, però l’Índia i la Xina van acabar imposant que s’esmentés en el text la seva “reducció progressiva” sense cap compromís explícit.
Una de les principals crítiques dels científics a la COP26 és la falta de determinació per a acabar amb les “subvencions ineficients” als combustibles fòssils, que cada país podrà aplicar amb llibertat. “Estem invertint el doble en exploració i extracció de fòssils del que està permès per a mantenir al planeta sota el grau i mig d’increment de temperatura”, explica a Newtral la directora del programa climàtic d’IDDRI, Lola Vallejo.
Els països rics sí que s’han compromès amb la declaració de Glasgow a duplicar els fons que destinen a l’adaptació en 2025, la qual cosa suposaria arribar a una quantitat pròxima als 40.000 milions de dòlars. A més, s’establirà un mecanisme de pèrdues i danys, un instrument d’ajuda internacional per als Estats amb menys recursos que es vegin colpejats pels fenòmens extrems vinculats a la crisi climàtica.
El president de la COP26, Alok Sharma, va destacar que el text ha aconseguit “el consens i suport necessaris” per a actuar contra l’emergència climàtica. No obstant això, la postura de la comunitat científica i dels països més amenaçats no concorda amb Sharma.
Un exemple d’això és Shauna Aminath, la ministra de Medi Ambient de Maldives, illes que podrien desaparèixer per la pujada del nivell de la mar: “Per a alguns, les pèrdues i els danys poden ser el començament de la conversa i el diàleg, però per a nosaltres es tracta d’una qüestió de supervivència”.
